Elebikers: Xavi i Pedro.
La pluja d’ahir ha deixat aquests dos corriols en el seu punt perfecte. La vegetació exuberant i esponjada per la humitat. Fins i tot el so del bosc, els crecs de les branques o els cants dels ocells, era humit i especial. Si tots dos corriols son unes petites joies del nostre patrimoni, avui estaven a la seva màxima expressió.
Petita volta en quan a distància encara que l’altura acumulada es prou com per arribar a casa amb la sensació del deure fet.
Ver mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, corriol fins la casa derruida, Sant Cebrià, pujada fins la carena del turó de l’home mort (sense arribar-hi), corriol a Can Mascaró i tornada a Sant Pol.
Distancia: 11,5 km.
Punt més alt: 210 m. (Alt de Golinons. Senyal d’incendis)
Altura acumulada: 350 m.
Des de la plaça de l’hotel pugem per Herois de la Fragata Numancia. En passar per sobre del túnel de l’autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia allà comença la pujada fins arribar a el senyal de perill d’incendis. Aquí doblem a l’esquerra i de seguida veiem el corriol que s’obre a la dreta (a vegades una cadena barra el pas), després d’una petita pujada arribem a una tanca que seguim cap a la dreta i no més resta que gaudir fins arribar al camí que baixa des de les antigues escombraries de Calella fins a Sant Cebrià.
Alt de Golinons
Senyal d'incendis
Des de Sant Cebrià agafem el camí del golf i al poc ens desviem a l’esquerra: comença la nostra segona pujada del dia. Entre mig de conreus i alguna casa el camí, marcat amb fustes rodones amb una senyal groga a dalt, va pujant. Uns últims 200 m. molt empinats ens fan arribar a una bassa bufant de valent. Aquí agafem el camí a l’esquerra i seguin alguna senyal blanca/blava del cesp passem dues basses més carenant pel camí que va cap el Turó de l’Home Mort (no hem d’arribar).
Sant Cebria des del camí de pujada
Can Mascaró
Després d’aquesta última bassa hem d’estar atents per agafar un corriol pel bosc que aviat s’obre pels camps veient Can Mascaró. Seguim el estret camí obert pel Jordi Ginesta per la pradera i tornem cap a Sant Pol.
