divendres, 24 d’octubre del 2008

Extreme Biking

Gràcies a Raimon per trobar aquest video.
Segur que els protagonistes no arriben a la categoria de elebikers

dijous, 2 d’octubre del 2008

Sant Pol – Moré - Ruïnes Romanes - Sant Cebrià

27 de setembre de 2008

Elebikers:
Xavi i Pedro amb les xlbikers Mireia i Marta


Encara no hem canviat l’hora i les tardes cada vegada son més curtes. Per això, quan sortíem a les 18, varem decidir canviar la pujada a la Creu per aquesta volta més curta. Cel seré després d’una setmana de pluges. Pujant per Moré ens atrevim a passar per sota de l’autopista per un tub de drenatge totalment a les fosques, poc abans d’acabar, després de la corba veiem la llum del final del túnel i poc a poc el negre va deixant pas als grises i finalment el verd on acaba aquesta estructura. Pugem fins arribar a les portes de les ruïnes romanes en autèntic estat ruïnós i lamentable. La carena del Turo de Guilles te unes molt bones vistes del mar i del torrent del Raig i la riera de Capaspre. Baixem pel camí de Can Matas que, amb la llum de la tarda, es quasi com un quadre pintat amb ceres pastel, especialment en aquesta època en la que els colors de la tardor ja es comencen a endevinar. 



Veure mapa més gran



Dades tècniques:
Trajecte:
Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Escombraries antigues de Calella, Hipica de Sant Pol, Ruines Romanes i Moré.
Distancia: 15,2 km.
Punt més alt: 259 m (Turó de les Guilles)
Altura acumulada: 360 m



Des de la plaça de l’hotel pugem per Herois de la Fragata Numancia. En passar per sobre del túnel de l’autopista, abans de que comenci la baixada prenem el camí a la dreta que puja a la vora de la paret del jardí de la última casa i arribem a un carrer tot just quan acaba l’asfaltat. Continuem a l’esquerra pel camí de terra fins arribar al primer trencall a esquerra. Voregem pels límits de les cases i baixem per un corriol que va a dar amb un petit camí que baixa fins el torrent de Moré i puja fins el camí que ve des de la carretera. Pujada suau i aviat es dibuixa una i grega, hem d’agafar a l’esquerra en petita baixada inicial per tornar a pujar fins creuar per sota l’autopista. Es en aquest punt on ens podem arriscar a passar pel tub de drenatge de l’autopista en comptes de continuar pel camí. Tot just, quan acaba aquest tub a la part de dalt, puja un corriolet fins les ruïnes romanes. Després de visitar aquest monument tornem una mica enrere i hem de trobar la manera de pujar des de sota de la pista de salts de la hípica fins el camí que hi ha cap a la dreta. Un cop allà voregem la hípica i finalment arribem a un camí que ens puja fins el Turó de les Guilles. Des d’aquí continuem fins les antigues escombraries de Calella sense oblidar-nos de gaudir de les vistes sobre les platges de Calella i pel camí de Can Matas tornem a Sant Cebrià. Continuem pel camí del golf i després la pujada de Can Roca i ja tornem a ser a Sant Pol.



Quan les ruïnes eren netes fa 2-3 anys



Les ruïnes ara


Pista de salts del Noble bruto

divendres, 5 de setembre del 2008

La Creu de Canet des de Sant Pol

Divendres 5 de setembre de 2008.

Elebikers:Pedro + uns xbikers: Pablo i Luis

La pujada al mirador de la Creu de Canet es una passejada imprescindible a la nostra zona. Pujades necessàriament empinades però no gaire llargues i per tant molt accessible. El camí que surt abans de Sant Iscle (tot just després de la benzinera), te moltes alternatives, una és la del camí vell de Sant Iscle a Canet. Dues coses s’han de ressaltar: la panoràmica des de la Creu(no oblidis la càmera de fotos) i la baixada per un corriol increïble pel bell mig del bosc.


Ver mapa más grande


Dades técniques

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Mirador de la Creu, carretera S.Iscle-S.Cebrià (Los Toros), Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 17,9 km
Punt més alt:
La Creu de Canet, 287 m
Alçada acumulada: 300 m



Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià (també es pot baixar per Can Roca). Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem fins a la benzinera de Sant Iscle. Després de la corba a esquerra, abans del pont de la riera agafem un camí que puja a la esquerra. La pujada es progressiva amb 3 pujades més fortes. Al final, després d’una casa en ruïnes el camí es suavitza i va a trobar se amb el de Sant Iscle fins arribar a la Creu. Una alternativa a la pujada es arribar a Sant Iscle i quan s’acaba el poble agafem el camí a la esquerra, inicialment asfaltat perquè es l’entrada al poliesportiu. Continuem per la terra. En aquest cas, una mica més llarg, el gruix de la pujada es al principi. Arribem a dalt a trobar-nos amb l’altre alternativa descrita.

 

Per baixar agafem el camí que des del fons de l’esplanada va a la dreta de nosaltres quan tornem del mirador. Hem d’anar atents ja que als 100 m. aproximadament arranca el corriol a l’esquerra. No te gaires dificultats i ens fa baixar per dintre del bosc fins arribar a un camí més clar (per baixar s’ha de posar el peu a terra). Un cop en el camí tenim dues opcions: travessar-lo i continuar per un corriol una mica difícil que acaba en el camí entre la benzinera i Sant Iscle (primera opció descrita de pujada). O tirar pel camí de baixada a la dreta que va a parar a una pista per la que continuem de baixada, molt atents perquè després d’una corba pronunciada a esquerra hem d’agafar un camí petit a la dreta (si se’ns passa acabarem a la carretera també) que es molt tancat i maco que arriba (a vegades una mica difícil) fins “Los Toros”. Des d’aquí només hem de tornar cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol.





diumenge, 13 de juliol del 2008

Corriols de Golinons i Can Mascaró

13 de juliol de 2008

Elebikers: Xavi i Pedro.

La pluja d’ahir ha deixat aquests dos corriols en el seu punt perfecte. La vegetació exuberant i esponjada per la humitat. Fins i tot el so del bosc, els crecs de les branques o els cants dels ocells, era humit i especial. Si tots dos corriols son unes petites joies del nostre patrimoni, avui estaven a la seva màxima expressió.
Petita volta en quan a distància encara que l’altura acumulada es prou com per arribar a casa amb la sensació del deure fet.



Ver mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, corriol fins la casa derruida, Sant Cebrià, pujada fins la carena del turó de l’home mort (sense arribar-hi), corriol a Can Mascaró i tornada a Sant Pol.
Distancia: 11,5 km.
Punt més alt: 210 m. (Alt de Golinons. Senyal d’incendis)
Altura acumulada: 350 m.

Des de la plaça de l’hotel pugem per Herois de la Fragata Numancia. En passar per sobre del túnel de l’autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia allà comença la pujada fins arribar a el senyal de perill d’incendis. Aquí doblem a l’esquerra i de seguida veiem el corriol que s’obre a la dreta (a vegades una cadena barra el pas), després d’una petita pujada arribem a una tanca que seguim cap a la dreta i no més resta que gaudir fins arribar al camí que baixa des de les antigues escombraries de Calella fins a Sant Cebrià.

Alt de Golinons

Senyal d'incendis


Des de Sant Cebrià agafem el camí del golf i al poc ens desviem a l’esquerra: comença la nostra segona pujada del dia. Entre mig de conreus i alguna casa el camí, marcat amb fustes rodones amb una senyal groga a dalt, va pujant. Uns últims 200 m. molt empinats ens fan arribar a una bassa bufant de valent. Aquí agafem el camí a l’esquerra i seguin alguna senyal blanca/blava del cesp passem dues basses més carenant pel camí que va cap el Turó de l’Home Mort (no hem d’arribar).

Sant Cebria des del camí de pujada

Can Mascaró

Després d’aquesta última bassa hem d’estar atents per agafar un corriol pel bosc que aviat s’obre pels camps veient Can Mascaró. Seguim el estret camí obert pel Jordi Ginesta per la pradera i tornem cap a Sant Pol.


dilluns, 19 de maig del 2008

Sant Pol - corriol can Carreres – Pineda - Sant Pol

18 de maig de 2008

Elebikers: Xavi i Pedro.

Aquest corriol entre mig del bosc i sense gran dificultat tècnica pot ser una opció per introduir-nos en el mon dels corriols si encara no hem sortit dels camins. Si eres un expert trobaràs un bosc exuberant i una baixada de la que gaudiràs com poques vegades. El trajecte no te gaires forats, ni pendents difícils, el que si has d’anar atent es a més d’una branca que travessa el camí. Si ens fas cas la propera sortida et veurem per aquest corriol.



Ver mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Sant Andreu, camí Can Carreres, corriol que baixa fins el camí de Sant Andreu, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 21 km.
Punt més alt: 295 m. (inici corriol)
Altura acumulada: 350 m.

Arribarem a la plaça de Sant Andreu a la pista de Calella cap a Horsavinyà. Des de Snta Pol podem sortir des de la plaça de l’Hotel (camí descrit al mapa i amb detall al circuit descrit en el camí vell d’Horsavinyà) o podem anar primer a Sant Cebrià i pujar fins les antigues escombraries de Calella. Un cop a Sant Andreu veiem el camí que baixa directe fins a Pineda, però el que agafarem es el que puja a la nostra dreta. No molt pendent deixem a la nostra esquerra un petit grup de cases i no gaire després arribem a un trencall cap a l’esquerra: es el nostre corriol!. Sense cap mena de possible error baixem per aquest corriol fins arribar al camí que baixa des de Sant Andreu. Al poc hem de travessar un cabalós rierol que creua el camí. Baixem fins trobar Can Pallofa on unes torrades amb embotit tenen efectes màgics sobre els elebikers.
La pista asfaltada condueix ràpidament fins a Pineda de Mar. Seguint pel passeig marítim amb un ambient preestiuenc arribem a Calella. Al final de tot pugem les escales al costat de la piscina i per la vorera, amb precaució de no empènyer als vianants, arribem a la Roca Grossa i després pel camí a la vora de la via del tren passegem pel costat de la platja fins a Sant Pol.



Inici del corriol




El camí de Sant Andreu espectacular



Arribem a la platja



El far de Calella



Sant Pol des de la Roca Grossa

diumenge, 18 de maig del 2008

Marxa BTT Sant Pol de Mar 2008

Ens agraden els corriols i per tant ens va agradar molt la marxa d’aquest any que va en la línia de les edicions anteriors. Felicitats i gràcies a la organització que està clar que se’l van “currar” de valent. El recorregut, en moltes ocasions “fet a ma”, va ser una bona mostra del que pot trobar un “betetero” que vingui a passejar pels vols de Sant Pol.

Només un però elebiker: massa pujada per començar. Ja en teníem prou amb els herois de la fragata Numància (una de las pitjors pujades de Sant Pol) perquè després, sense recuperar la respiració, haguéssim de pujar i baixar per aquells corriols (preciosos per cert) al mig del bosc. I es que als elebikers ens agraden els corriols ¡¡però en baixada!!.
Una pena lo de l’espatlla d’en Xavi, que et recuperis aviat!.
Repetir de nou als organitzadors: gràcies per la feina ben feta.
Una abraçada i fins l’any que ve.
A continuació el mapa donat per l’organització i algunes fotos del camí.




dilluns, 12 de maig del 2008

Sant Pol a Can Vives de la Cortada.

Diumenge 4 de maig de 2008.

Elebikers: Albert (xl), Xavi i Pedro

La pujada a Can Vives es una d’aquelles voltes que ens agrada especialment. El camí que surt des de Sant Iscle, inicialment de suau pujada passa per l’ermita, el barri de la salut, Can Bosc. Tot i que trobem algun cotxe es fa agradable i amb molta facilitat arribem al inici de la pujada quan agafem el trencall que va a Can Parera. A mig camí, pujant, aprofita el moment en que s’obre l’horitzó en una petita plana de conreu i a dalt destaca un punt blanc entre el verd del bosc: es el nostre objectiu d’avui. Quan tornem en arribar a coll Senís continuem pel camí que puja cap Coll Sacreu i després d’unes pujades trobem el corriol (ara ja camí) que baixa per la vall de l’Oradella. Llarga baixada que reforça les bones sensacions que portem després del que hem vist i passejat.



Ver mapa más grande
Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Can Vives, Cal Paraire, Coll Senís, Vall d'Oradella, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 28,7 km.
Punt més alt: Desvio a Cal Paraire, 401 m.
Alçada acumulada: 457 m.

Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem fins a Sant Iscle. A la plaça agafem el carrer que puja a la nostra dreta (Dr. Barri), després de les darreres cases es transforma en pista. Aviat trobem a l’esquerra la petita ermita de la Salut i a la dreta el barri del mateix nom. Després de Can Bosc agafem la pista que puja a la dreta i més endavant, seguint les indicacions de Can Parera, agafem el camí que puja cap a l’esquerra.


Pitch&Putt de Sant Cebrià


Plaça de Sant Iscle

Ermita de la Salut


Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. En una volta la vegetació s’obre i ens permet veure per primer cop, a mitja muntanya, el nostre objectiu. Continuem per més pujades i casi al final trobem una més empinada. Finalment el camí ja més planer ens porta a Can Vives. Sempre parem una estona a la petita explanada davant les ruïnes. Després continuem fins a Cal Paraire per, després, baixar fins a Coll Senís. Continuem recte en pujada per la pista cap a Collsacreu i després de dues costes, agafem el camí cap a l’esquerra. Una llarga i agradable baixada per la vall d’Oradella ens porta fins la carretera que be d’Arenys de Munt i en dues pedalades ja hi som a Sant Iscle. Tornem a Sant Pol pel mateix camí.

Camí de pujada

Panorámica amb Can Vives al mig de la muntanya

Can Vives de la Cortada


El tronc i les pedres

diumenge, 11 de maig del 2008

Sant Pol, camí vell a Horsavinyà, Sant Martí del Montnegre.

Dijous 1 de maig de 2008.

Elebikers: Xavi, Juan, Josep i Pedro.

Aquesta volta es un clàssic que sortint de Sant Pol per Golinons ens porta pels boscos del Montnegre, passant a prop d’Horsavinyà fins el santuari de Sant Martí. La vegetació es exuberant i molt variada, pins, alzines, cireretes d’arbust, alzines sureres, castanyers i el més sorprenent: faigs. En arribar al santuari de Sant Martí tenim la sensació de que el temps s’atura. Es tracta d’un lloc màgic com molts altres que varen ser triats pels nostres avantpassats per construir petites ermites. El restaurant obert tot l’any ens ofereix l’esmorzar que necessitàvem i que culmina tots els nostres desitjos.
Tot i que són 40 Km. les pujades sempre progressives fan que aquesta volta sigui assequible i per gaudir sense patiments.




Ver mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Horsavinyà, l’Esplai, Sant Martí, Cal Paraire, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 40 km.
Punt més alt: 523 m (plaça de l’Esplai)
Alçada acumulada: 723 m.

Des de la plaça de l’hotel pugem per Herois de la Fragata Numancia. En passar per sobre del túnel de l’autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia allà comença la pujada que és de les que per moments se t’agafa a les cames. Arribant en el senyal de perill d’incendis doblem a la dreta i per un corriol cobert de vegetació enllacem amb la pista que baixa fins al prat en el qual es van convertir les antigues escombraries de Calella. Agafem tirada per pujar pel camí que arriba fins a la carretera; és curt però incòmode i bastant pendent. Una vegada a la carretera continuem sempre cap a dalt i de seguida es transforma en pista per la qual en alguns puja i baixa anem passant per Sant Andreu, desviació a Siulas i la Creu dels 3 termes (Calella, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta). Després la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell d'Horsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les valls de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però en general molt progressiu. Després de la font dels ocells puja fins la pista des de la que veiem no gaire lluny l’església d’Horsavinyà. Seguim la pista cap a l’esquerra en direcció cap a l’Esplai. Tot i que la pista té una forta pendent no ens costarà gaire arribar a la plaça mirador. Aquest es el punt més alt de la nostra excursió d’avui.

Alt de Golinons

Pel camí vell d'Horsavinyà
De lluny veiem l'església d'Horsavinyà

Des d’aquest punt prenem el camí que en suau baixada va fins Sant Martí. Preparat per gaudir d’aquest camí de vegetació exuberant i que en aquest sentit no ens fa pedalar fort.
El santuari de Sant Martí amagat a la dreta ens espera imbuint-nos als que recalem aquí d’una tranquil·litat i pau que sentim tan a la pell com al cor.
La torrada amb botifarra es el punt culminant del nostre estat transcendent.
Recuperades les forces continuem el camí, atents d’agafar el trencall cap a Cal Paraire. La pujada es progressiva i tranquil·la (no arriba als 100 m.) i un cop a dalt la resta del viatge es baixada. Coll Senis, Dones d’Aigua, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.

Imatges del Santuari de Sant Martí




Carretera de Sant Iscle a Sant Cebrià

dijous, 8 de maig del 2008

Sant Pol, cami vell a Hortsavinyà i corriol al sot del salt

Diumenge 27 d'abril de 2008.

Elebikers: Xavi i Pedro.
La sortida de Sant Pol per la vall de Golinons, per moltes vegades que la fem, mai no perd el seu encant, especialment si com avui en arribar al fons de la vall trobem aquest cirerer al que la floració li provoca un esclat lila.
El que defineix la nostra excursió d'avui és el sender que descendeix cap al Salt de Pineda, entre pins, ortigues i esbarzers i que després transcorre al costat del llit del rierol.
Aquest traçat és per a elebikers amb esperit excursionista.


Ver mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell d'Hortsavinyà, sot del Salt, Els Senglar, Can Pallofa, Pineda i Sant Pol.
Distància: 28 km
Punt més alt: 366 m (camí vell Hortsavinyà)
Alçària acumulada: 405 m.


Des de la plaça de l'Hotel comencem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numancia. Malgrat ser un carrer asfaltat les nostres cames encara fredes es ressenten. En passar per sobre del túnel de l'autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia on trobem el cirerer en plena floració. Allà comença la pujada que és de les que per moments se t'agafa a les cames. Com és coneguda es fa suportable: són 2 zigs i els seus corresponents zags. Després del segon zag hi ha una costa una mica llarga però progressiva que s'aixeca una mica al final. Arribant en el senyal de perill d'incendis doblem a la dreta i ens trobem amb el "mur": amb prou feines 30 metres de costa en la qual la pendent et fa patinar les rodes. Per un sender cobert de vegetació enllacem amb la pista que baixa fins al prat en el qual es van convertir les antigues escombraries de Calella. Agafem tirada per pujar pel camí que arriba fins a la carretera; és curt però incòmode i bastant pendent. Una vegada a la carretera continuem sempre cap a dalt i de seguida es transforma en pista per la qual en alguns puja i baixa anem passant per Sant Andreu, desviació a Siulas i la Creu dels 3 termes (Calella, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta).

Fotos Xavi O.



A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí antic d'Hortsavinyà. Després d'una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendi, segueix les capçaleres de les valls de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però en general molt progressiu. Deixem a la nostra dreta una masia antiga i de seguida marcat per un molló descobrim el sender que s'introdueix, en baixada abrupta, cap al fons del barranc del Salt. No ens ha costat decidir-nos i després d'algunes de rascades d'esbarzer, alguna caiguda i bastants trams amb la bici a la mà arribem al llit del barranc. Gràcies a la bona orientació de Xavi travessem el rierol i endevinem el camí pel marge esquerre del rierol. Aviat el camí s'eixampla i siguiendolo passem per una bassa artificial i arribem a restaurant "els Senglars". Superada la gran decepció de trobar-lo tancat per traspàs, baixem fins a trobar Can Pallofa on unes torrades de pambtomaca amb fuet ens tornen els ànims perduts.

La pista asfaltada condueix ràpidament fins a Pineda de Mar. Seguint pel passeig marítim i amb ambient molt de platja s'arriba fins a Calella i des d'allà per carretera fins a Sant Pol.