Montpalau

Dedicat a: Nuria i Oriol.
Data: l'hem fet ja quatre vegades durant aquest any
Elebikers: Xavi, Josep i Pedro, xlbikers: Ramon i Albert. A més: xbikers: Pablo, Josemari, Wick i Juan

Aquesta es l'excursió perfecta per fer una mica de cames sense grans pujades. Passarem per camins frondosos i amb facilitat trobarem algunes basses. Plantegem pujar a l'Era de'n Mola per Golinons però també podem arribar per Sant Cebrià (Can Matas). Des de la plaça de Sant Andreu pasejarem fins el peu de la urbanització de Can Carreres per un camí d'aquells que tant ens agraden i després carenarem fins el peu de Montpalau. Pujarem al castell caminant (podem amagar les bicis al bosc) i les vistes son impressionants. Penseu que els pescadors el fan servir com a senya. En Pineda farem realitat allò d'una excursió mar i muntanya. En el passeig fins a Sant Pol us proposem fer servir el pont de fusta per sobre de la N-II. Cadascú trobarà el seu camí de tornada.

Ver Montpalau en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol, Golinons, Era de'n Mola, Sant Andreu, Can Carreres, Montpalau, Pineda i Sant Pol.
Distància: 22,78 km
Punt més alt: Camí Can Carreres 350 m. (Montpalau 267 m.)
Alçada acumulada:

La ruta d'avui comparteix el camí amb la del corriol de Can Carreres fins el començament del corriol: Sortirem de la plaça de l'Hotel pujant per Herois de Fragata Numància, en arribar a Serrat de'n Mas continuarem el camí baixant cap a Golinons arribant al final de la vall. Voltarem per enrere la casa i pujarem els ziga zaga per dirigir-nos fins l'Era de'n Mola (antigues escombraries de Calella) i després nova pujada fins la carretera que va a Horsavinyà. Aviat aquesta carretera asfaltada es converteix en pista que seguirem fins la plaça de Sant Andreu. Si no has visitat mai l'ermita ara tens l'oportunitat de fer-ho. Des de la plaça un camí puja cap a la dreta i es el que hem de seguir. Aviat passarem per una casa a l'esquerra que té uns gossos que sempre borden i poc després ens trobarem un trencall a l'esquerra senyalitzat amb uns pals de fusta rodons amb una banda groga. Seguirem aquest camí i després d'una estona trobarem un petit trencall a l'esquerra que es el del corriol i que NO AGAFAREM ja que continuarem sense desviacions en direcció a Can Carreres. En aquest camí tindrem pujades (no massa fortes) i baixades, arribarem al punt més alt del dia (350 m.). Quan ja tinguem les cases de la urbanització a la vista en comptes de seguir el camí que va a les cases agafarem el que va en angle tancat cap a l'esquerra (en el mapa està marcat amb color rosa). De manera suau el camí arriba a una pronunciada corba a dretes, en aquest moment estem en el Turó de Can Gibert (313 m.). El camí fa una pronunciada baixada (no recomanable de fer-la en sentit contrari). Al final d'aquesta baixada hem d'estar atents per agafar el camí que es desvia a l'esquerra (en el mapa està marcat en color taronja) i que també baixa una estona abans d'una altra corba a esquerra per seguir la direcció del barranc cap a l'Est. Aquest camí ens porta a la pista que ve de la urbanització i que seguirem cap a l'esquerra. Carenant aviat arribarem al peu de Montpalau.
Comencem la pujada pel corriol cap el castell mentre que podem, cadascú decideix el moment, i deixem las bicis al bosc per pujar caminant al castell.
A la tornada continuem de nou en bici i tenim dues possibilitats: a la dreta: després d'una pujada baixarem a la carretera que baixa de Sant Andreu. Si agafem a l'esquerra, pel camí que hem vingut, en pocs metres trobem un camí que baixa a l'esquerra i que ens portarà a la sortida de la autopista. Després les dues opcions s'uneixen per arribar a Pineda. Tornarem per la platja i al final de Calella anem a buscar la N-II que seguirem fins entrar al far i continuarem pel camí fins el pont que ens porta a la Roca Grossa. Podem continuar per la platja (baixem pel càmping) fins a Sant Pol.

Pujada a la carretera d'Horsavinyà

Plaça de Sant Andreu

Ermita de Sant Andreu

L'averia del dia

Camí de Can Carreres

Castell de Montpalau

Tornada a Sant Pol

Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies

Dissabte, 3 de juliol de 2010

Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro

La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!


Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.



El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.

Sant Pol - Puig Castell - Can Pera - Sant Iscle

24 de maig de 2009

Elebikers: Xavi i Pedro amb la encara no elebiker Marta.
Ja només queda una setmana per la Marxa de la Vallalta i després de les pujades d’avui em vist la llum: només farem la curta i tranquils.

Hem passat al costat del punt en el que hi ha el assentament humà més antic que es coneix a la nostra zona: a Puig Castell encara podem veure les restes de parets de pedra i dipòsits de ceràmica al terra. La pujada fins la carena es dura i després aquesta continua pujant, amb algun petit descans, fins la part més alta de la urbanització de Can Palau. El camí es preciós però ens ha fet suar de valent.

Després hem viatjat per un munt de camins fins arribar a Can Pera i des d’allà tot baixada, amb coca-cola, patates i olives a Sant Iscle...

Ver Puig Castell i Can Ginebra en un mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Carretera de Sant Palau, carena de Puig Castell, Urbanització de Can Palau, turó d’en Vendrell, Can Castellar, Can Pera, Can Bosc, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol de Mar.
Distancia: 24,2 km.
Punt més alt: 300 m.
Alçada acumulada: 425 m.


Des de la plaça de l’hotel anem a agafar la carretera de Sant Cebrià. Passem pel mig del polígon industrial fins arribar al Golf i continuem el camí fins a Sant Cebrià. Hem de fer un petit tros de carretera fins el desvio cap a la urbanització de Can Palau. En arribar a un bosc deixem la carretera i agafem el camí de l’esquerra travessem el bosc i agafem el camí que en forta pendent ens puja fins la carena. Continuem a la dreta amb vistes esplèndides i progressivament pugem fins la part més alta de la urbanització de Can Palau. Continuem pel carrer que gira una mica a l’esquerra i seguim fins el final de la recta per trobar el corriol que surt a esquerra. Continues baixades i pujades fins trobar la pista que puja des de Can Ginebra. Baixem una mica per aquesta pista fins el camí a dreta a la zona del turó d’en Vendrell. Per camins estrets (no pas corriols) passem al costat de Can Pera i pugem fins la carretera que va a la urbanització de la Font del Montnegre. Només de travessar-la, seguint una tanca de xiprers trobem la pista que baixa fins a Sant Iscle i, per carretera a Sant Cebrià tornat pel mateix camí fins a Sant Pol.

Sant Pol a Can Vives de la Cortada.

Diumenge 4 de maig de 2008.

Elebikers: Albert (xl), Xavi i Pedro

La pujada a Can Vives es una d’aquelles voltes que ens agrada especialment. El camí que surt des de Sant Iscle, inicialment de suau pujada passa per l’ermita, el barri de la salut, Can Bosc. Tot i que trobem algun cotxe es fa agradable i amb molta facilitat arribem al inici de la pujada quan agafem el trencall que va a Can Parera. A mig camí, pujant, aprofita el moment en que s’obre l’horitzó en una petita plana de conreu i a dalt destaca un punt blanc entre el verd del bosc: es el nostre objectiu d’avui. Quan tornem en arribar a coll Senís continuem pel camí que puja cap Coll Sacreu i després d’unes pujades trobem el corriol (ara ja camí) que baixa per la vall de l’Oradella. Llarga baixada que reforça les bones sensacions que portem després del que hem vist i passejat.

Ver mapa más grande
Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Can Vives, Cal Paraire, Coll Senís, Vall d'Oradella, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 28,7 km.
Punt més alt: Desvio a Cal Paraire, 401 m.
Alçada acumulada: 457 m.

Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem fins a Sant Iscle. A la plaça agafem el carrer que puja a la nostra dreta (Dr. Barri), després de les darreres cases es transforma en pista. Aviat trobem a l’esquerra la petita ermita de la Salut i a la dreta el barri del mateix nom. Després de Can Bosc agafem la pista que puja a la dreta i més endavant, seguint les indicacions de Can Parera, agafem el camí que puja cap a l’esquerra.

Pitch&Putt de Sant Cebrià

Plaça de Sant Iscle

Ermita de la Salut

Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. En una volta la vegetació s’obre i ens permet veure per primer cop, a mitja muntanya, el nostre objectiu. Continuem per més pujades i casi al final trobem una més empinada. Finalment el camí ja més planer ens porta a Can Vives. Sempre parem una estona a la petita explanada davant les ruïnes. Després continuem fins a Cal Paraire per, després, baixar fins a Coll Senís. Continuem recte en pujada per la pista cap a Collsacreu i després de dues costes, agafem el camí cap a l’esquerra. Una llarga i agradable baixada per la vall d’Oradella ens porta fins la carretera que be d’Arenys de Munt i en dues pedalades ja hi som a Sant Iscle. Tornem a Sant Pol pel mateix camí.

Camí de pujada

Panorámica amb Can Vives al mig de la muntanya

Can Vives de la Cortada

El tronc i les pedres

Sant Pol, cami vell a Hortsavinyà i corriol al sot del salt

Diumenge 27 d'abril de 2008.

Elebikers: Xavi i Pedro.
La sortida de Sant Pol per la vall de Golinons, per moltes vegades que la fem, mai no perd el seu encant, especialment si com avui en arribar al fons de la vall trobem aquest cirerer al que la floració li provoca un esclat lila.
El que defineix la nostra excursió d'avui és el sender que descendeix cap al Salt de Pineda, entre pins, ortigues i esbarzers i que després transcorre al costat del llit del rierol.
Aquest traçat és per a elebikers amb esperit excursionista.


Ver mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell d'Hortsavinyà, sot del Salt, Els Senglar, Can Pallofa, Pineda i Sant Pol.
Distància: 28 km
Punt més alt: 366 m (camí vell Hortsavinyà)
Alçària acumulada: 405 m.

Des de la plaça de l'Hotel comencem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numancia. Malgrat ser un carrer asfaltat les nostres cames encara fredes es ressenten. En passar per sobre del túnel de l'autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia on trobem el cirerer en plena floració. Allà comença la pujada que és de les que per moments se t'agafa a les cames. Com és coneguda es fa suportable: són 2 zigs i els seus corresponents zags. Després del segon zag hi ha una costa una mica llarga però progressiva que s'aixeca una mica al final. Arribant en el senyal de perill d'incendis doblem a la dreta i ens trobem amb el "mur": amb prou feines 30 metres de costa en la qual la pendent et fa patinar les rodes. Per un sender cobert de vegetació enllacem amb la pista que baixa fins al prat en el qual es van convertir les antigues escombraries de Calella. Agafem tirada per pujar pel camí que arriba fins a la carretera; és curt però incòmode i bastant pendent. Una vegada a la carretera continuem sempre cap a dalt i de seguida es transforma en pista per la qual en alguns puja i baixa anem passant per Sant Andreu, desviació a Siulas i la Creu dels 3 termes (Calella, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta).

Fotos Xavi O.

A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí antic d'Hortsavinyà. Després d'una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendi, segueix les capçaleres de les valls de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però en general molt progressiu. Deixem a la nostra dreta una masia antiga i de seguida marcat per un molló descobrim el sender que s'introdueix, en baixada abrupta, cap al fons del barranc del Salt. No ens ha costat decidir-nos i després d'algunes de rascades d'esbarzer, alguna caiguda i bastants trams amb la bici a la mà arribem al llit del barranc. Gràcies a la bona orientació de Xavi travessem el rierol i endevinem el camí pel marge esquerre del rierol. Aviat el camí s'eixampla i siguiendolo passem per una bassa artificial i arribem a restaurant "els Senglars". Superada la gran decepció de trobar-lo tancat per traspàs, baixem fins a trobar Can Pallofa on unes torrades de pambtomaca amb fuet ens tornen els ànims perduts.

La pista asfaltada condueix ràpidament fins a Pineda de Mar. Seguint pel passeig marítim i amb ambient molt de platja s'arriba fins a Calella i des d'allà per carretera fins a Sant Pol.