dilluns, 19 de juliol del 2010

Zaragoza, anillo verde

Domingo, 18 de julio de 2010

Elebikers: Chema y Pedro

La Expo del Agua de 2008 supuso la recuperación de las riberas del Ebro que se convirtieron en un lugar en el que los zaragozanos disfrutan del contacto con el río y su entorno natural.
En este paseo completamente plano, tras abandonar los carriles bici urbanos, llegamos al Ebro y lo remontamos por un camino que discurre entre huertas, exuberantes en esta época del año. Tras cruzar el río por el puente de Monzarbarba tomamos el camino natural del Ebro que lo recorre desde su nacimiento hasta su desembocadura. El paseo discurre entre lagunas al entrar al Galacho de Juslibol y continuamos hasta llegar a la Expo. Curiosamente en Google Maps lo que vemos son las obras que ¡ya acabaron en el 2008!. Por esta zona el trayecto está dibujado de forma imprecisa. Nuevamente en entorno urbano volvemos a casa.



Ver Zaragoza, anillo verde en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Zaragoza, Camí de la Noguera , Monzarbarba, Galacho de Juslibol, Expo i Zaragoza.
Distancia: 30,430 km
Altura acumulada: no calculada, trajecte pla

diumenge, 11 de juliol del 2010

Corriol de la Creu de Canet

Corriol de la Creu de Canet from pedrosubias on Vimeo.



Després d'aquest hem conegut molts corriols i molt bons... però aquest sempre es el número 1.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies

Dissabte, 3 de juliol de 2010

Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro

La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!


Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte:
Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.



El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.

dilluns, 28 de juny del 2010

Sant Pol a Can Ginebra i Can Pera

Diumenge 27 de juny de 2010.

Elebikers: Xavi i Pedro

El camí que puja des de Can Ginebra té aquella pendent còmoda que ens fa gaudir d’un passeig tranquil en mig d’un bosc preciós. Tot s’ha de dir, hi ha un parell de trams costeruts en els que hem d’apretar amb força. Un cop agafem el trencall cap a Can Pera voregem els capçals de les vals amb alguna que altre pujada/baixada. Poques sortides trobarem que en 25 km només pugem poc més de 300 metres. Molt recomanable a qualsevol estació. L’esmorzar el podem fer a Sant Iscle on ja haurem fet gairebé tota la feina del dia


Mostra Can Ginebra - Can Pera en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Can Ginebra, Can Cuques, Can Pera, Can Magel, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 25,0 km.
Punt més alt: Can Magel, 300 m.
Alçada acumulada: 372 m.


Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem cap a Sant Iscle i agafem el desvio a la dreta a Can Ginebra. Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. Finalment una rampa més empinada i trobem el trencall cap a Can Pera. El camí comença amb petita pujada i després pujarem i baixarem uns quants cops tot seguint la capçalera de les petits vals que travessem. En arribar a Can Pera el camí es asfaltat fins arribar a la carretera que puja a Font Montnegre. Passem a l’altre banda seguin el mur de Can Magel i a l’esquerra trobem la pista que ens baixarà fins a Sant Iscle. Des d’allà per la carretera tornem a Sant Pol pel mateix camí.

dijous, 27 de maig del 2010

Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.

23 de maig de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro

L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.


Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.

diumenge, 2 de maig del 2010

Dia plujós

Avui només fotos.

Ens hem trobat a en Jordi que ens ha dit que aquest any no hi hauria Marxa de la Vallalta, snif!

El corriol de Can Carreres cap a Pineda impracticable pels arbres caiguts per la nevada.

Els plugims no ens han mullat tant com les fulles. A Sant Cebrià ens hem trobat la fira de la maduixa i també uns “boquerones” en vinagre deliciosos a Can Martri.













dimarts, 30 de març del 2010

Ermita de Santa Maria del Roure

28 de març de 2010

Elebikers: Pedro, xl-biker: Ramón

Recentment caigut pels seus molts anys i els elements climàtics, el roure que dona el nom a l’ermita de Santa Maria reposa sobre les seves arrels. Es un punt màgic de connexió amb el cosmos (com altres que trobem al Montnegre). Per arribar ens caldrà una bona pedalada amb fortes i contínues pujades. Res que no pugui fer un elebiker animat. Tot i que pel camí vell farem una mica de volta trobarem pendents més raonables que a la pista.


Mostra Cami vell Horsavinyà - Santa Maria del Roure en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, pista a l’Esplai, Carena del Montnegre, Santa Maria, Can Ginebra, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 32,89 km.
Punt més alt: 629 m (carena)
Altura acumulada: 803 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i tornem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola. Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja ‘ baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a l’esquerra en direcció a l’Esplai. Passem per la plaça panoràmica i continuem el camí en direcció de tornada. Després de passar el monument a Rodríguez de la Fuente hem d’anar atents per trobar la pista que puja a la carena. Ja a dalt planegem i en lleugera baixada arribem a Santa Maria del Roure. La immensitat d’aquest arbre resta caiguda, estesa a terra.
Tornem les nostres passes fins arribar, de nou a la carena i prenem la pista que baixa a Can Ginebra: hem de triar sempre el camí de baixada.
Un cop a la carretera tornem cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol pel camí del golf.

dijous, 11 de març del 2010

La gran nevada a Catalunya

Han estat dies de fred, d’espelmes i tertúlies a la vora de la llar. D’anar-se'n a dormir aviat vençuts per la son que ens envoltava amb la foscor de la nit. De veure els estels i de comentar allò de que sembla mentida que passin aquestes coses en aquests temps...

Dilluns, 8 de març: la nevada



Dimarts, 9 de març: Després de la tempesta arriba la calma



Dimecres, 10 de març: els camins amb neu i fang






Diumenge, 14 de març: pugem a Can Vives de la Cortada

Un dia solejat en el que ja s’endevina la primavera molt a prop.
Volem arribar fins Cal Paraire per poder veure el Montseny i Montserrat. La pujada a Can Vives la fem amb una petita variant que ens fa passar pel mig del bosc de les bruixes. Quan ja estem tocant la neu ens trobem amb un grup d’ajudants forestals netejant les branques i arbres caiguts sobre el camí. Després d’ells son continus els arbres que hem de sortejar fins arribar a Can Vives. Lo bo hauria de venir ara: triem el petit camí de dalt que puja a Cal Paraire i allò sembla la selva: hem de passar les bicis per sobre de branques, arbres, pedres caigudes... Quan ja hem passat 4 zones d’aquestes la decisió de tornar enrere ja se’ns va del cap i només pensem en avançar. Al final, amb les cases de Cal Paraire davant nostre, hem de sortir del camí per aconseguir posar els peus i les rodes al camí principal. El comentari es que el proper dia ens portarem destrals i cadenes a les rodes!!.

Bosc de les bruixes











diumenge, 28 de febrer del 2010

Els ametllers, les flors de febrer

Avui fem una passejada, no volem descobrir nous camins ni corriols, pugem amb tranquil•litat per Golinons on l’aroma dels ametllers en flor ens envaeix convidant-nos més al relax que a fer molt exercici.
El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.



dilluns, 15 de febrer del 2010

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol

Aquest corriol es perfecte, no gaire difícil, sense ensurts, tret d’alguna branca una mica baixa. Termina just a Can Pallofa: tothom a esmorzar.

Pots veure el recorregut a SOT DEL SALT

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol from pedrosubias on Vimeo.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Sot del Salt de Pineda i nou corriol

14 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro, xl bikers: Albert, Ramon i Xavi (ii).

El color d’avui es el blanc: les flors dels ametllers i els flocs de neu que tímidament ens han caigut una bona part del matí.
El sot del salt de Pineda es una val ombrívola i freda, l’encant d’aquesta època està en trobar tots els rierols plens a vesar i la petita cascada, amb el seu fluir intens, reivindicant-se d’estacions més seques. Corriols que ens faran posar el peu a terra més d’una vegada i fins i tot la bicicleta a l’esquena. Hem trobat un nou corriol!. Des de la zona dels senglars ens porta, en un recorregut preciós, amb unes poques dificultats, fins Can Pallofa. El foc de la llar ens anima els cossos “ateridos”. També ajuden les torrades amb embotit i formatge. Si no fos per l’hora ja tardana, no ens hauríem estat d’uns peus de porc o de la panseta amb ous que se’ns anunciava a la pissarra. La part final d’aquesta val, fins arribar a Pineda, com es baixada obliga a venir ben abrigats (i no com nosaltres)




Ver Sot del Salt de Pineda en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Plaça de Sant Andreu, Salt de Pineda, Corriol, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 28,44 km.
Punt més alt: 270 m. (pista abans de Sant Andreu)
Altura acumulada: 519 m.


Sortirem de Sant Pol pujant des de l’hotel fins a Serrat del Mas. Continuem per Golinons, l’era d’en Mola i pugem a la carretera que ve des de Calella. Continuem, de seguida el ferm es fa de terra, i arribem a la plaça de Sant Andreu. Avui no agafarem el camí que puja cap a Can Carreres (es altra alternativa baixant pel corriol descrit en la ruta Corriol de Can Carreres) sinó que agafem la pista que baixa de manera molt ràpida en direcció a Pineda. Després de creuar un rierol, que avui venia ple d’aigua, arribem a un grup de cases (Can Capità). Hem d’agafar el camí a l’esquerra, al costat d’aquestes cases, tot seguint el rierol que acabem de creuar. El camí inicialment es difícil i ens farà baixar de la bici a estones. Arribem a les ruïnes del molí de Can Mas i continuem per un camí preciós pel mig d’una immensa albereda. Hem d’estar atents per agafar un trencall a l’esquerra (senyalat per una fletxa). Aquest corriol ens torna a fer baixar de la bici en algun moment. Un cop visitat el Salt, retrocedim uns metres per, passant per uns troncs, començar la pujada, aquesta vegada amb las bicis a l’esquena, cap el camí que va cap una bassa. Abans d’arribar al camí de dalt podem veure un altre petit salt que està per sobre de l’anterior. Ja en el camí continuem cap a la dreta, voregem la bassa, pugem una mica i ens trobem un indicador dels “Senglars”, en comptes de tirar a dreta com diu la fletxa pugem cap a l’esquerra i en passar unes cases (Can Solé i Can Plana) agafem una pista. Atents perquè en una corba trobem clarament el corriol que ens baixarà fins Can Pallofa. Aquest corriol no presenta dubtes ni possibilitat de pèrdues i està en molt bon estat (VEURE VÍDEO). Quan s’acaba trobem la casa de menjars de Can Pallofa i després la carretera ens porta a Pineda. Tornem per la platja fins Calella i avui agafem la nacional per arribar a Sant Pol, en comptes del camí del far com l’altre dia.


Els ametllers en flor




Just abans d'agafar el cami cap el Salt

El Salt de Pineda

diumenge, 7 de febrer del 2010

Creu de Canet tornant per Arenys de Mar

7 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro.

De sobres coneguda la pujada a la Creu. Hem triat el camí a l’esquerra un cop passes la benzinera de Sant Iscle. La pujada es molt progressiva amb alguna costa una mica empinada. El mirador de la Creu sempre ens reté una bona estona com si fos la primera vegada. Aquest cop tornem pel camí en mig de cirerers que baixa fins la carretera que uneix tots dos Arenys. Resulta curiosa la visita als jardins de Can Jelpi: casa d’un “indiano” que va construir com un castell dels que es visiten al Loira, amb el seu llac corresponent. Després tothom es lliure de picar alguna cosa al passar pel port d’Arenys. Ja des de la platja de Sant Pol saludem (per telèfon) als tripulants de la Sant Pau que torna de garbí cap el port.


Ver Sin título en un mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Creu de Canet, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol.
Distancia: 28,95 km
Punt més alt: 305 m
Altura acumulada: 359 m


Sortirem de Sant Pol tot agafant la carretera que va a Sant Cebrià. Després de la entrada a l’autopista ens desviarem per a través del polígon continuar pel camí del golf fins a Sant Cebrià. Des d’aquí hem de pujar per la carretera fins la benzinera de Sant Iscle. Continuem una mica més per la carretera i, abans del pont de la riera, agafem el camí a ma esquerra que puja cap a la Creu,
Des de la Creu tornem enrere per la pista que havíem agafat al final de la pujada i continuem recte. Hem d’estar atents a un desvio a la esquerra marcat amb una marca blanca amb un escut romboïdal. El camí fa algunes baixades i pujades travessant camps de cireres (encara no florits). A la baixada trobarem una casa molt be conservada: Can Sala. Finalment arribem a la carretera. Pugem uns metres a la dreta per poder creuar la riera, d’aquesta manera no hem de circular per la carretera. Com que anàvem bé de temps varem fer una visita a Can Jelpi.
Seguint la riera principal arribarem al port d’Arenys i des d’allà tornada seguint la platja (algunes parts del camí estan molt incòmodes. Després de Canet hem de passar per un túnel del ferrocarril no gaire llarg.

Camí de pujada a la Creu


La Creu des del camí cap Arenys


Panoràmica del Corredor


Can Sala


Can Jelpi


La Sant Pau des de la platja

diumenge, 17 de gener del 2010

Les Torretes, Golinons i el Sot de Siules

Diumenge 11 d’agost de 2009.

Elebikers: Chema i Pedro.

Aquesta volta es una meravella perquè combina mar i platja amb muntanya i bosc. També trobem sorra, pista i corriols, un d’ells una mica “tècnic” que a més d’un li farà posar peu a terra.


Ver Torretes i Sot de Siulas en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Roca Grossa, Torretes, Ruïnes romanes de Sant Pol, Golinons, Els tres termes, Sot de Siules, Sant Cebria, Can Roca i Sant Pol de Mar.
Distancia: 21,5 km.
Punt més alt: 300 m (Els Tres Termes)
Alçada acumulada: 543 m.



Des del nostre habitual punt de sortida, la plaça de l’Hotel, ens endinsem en Sant Pol fins arribar a la Punta (si no has estat mai a Sant Pol a qualsevol persona que preguntis segur que sabrà on es la Punta de Sant Pol).
Un cop a la punta continuem el carrer fins que, a la vora de les vies del tren, es converteix en un petit camí que va per la part posterior del “xiringuito” fins arribar a la platja. Hem de passar la riera per la platja i trobem el camí que entre via i platja ens porta fins la Roca Grossa. Pugem a la carretera i trobem un pont que ens porta a l’altra banda de la nacional. Es tracta d’un nou camí que es dirigeix fins el far de Calella. Quan arribem a les primeres cases d’una petita urbanització abans del far, hem d’anar atents per trobar, a mà esquerra, el camí que puja fins a les torretes (està senyalitzat). Les Torretes es un bon lloc per gaudir d’una panoràmica de la costa, tant mirant cap a Sant Pol, com cap a Calella.
Continuem fins arribar a una pista que prenem cap a l’esquerra que ens porta a la Casa de les Nines. Just abans de la reixa, que dona entrada al terreny de la casa, descobrim una petita senda a ma dreta que discorre tot seguint la tanca del terreny. Un cop a la cima del turonet cerquem un corriol de baixada en direcció sud-oest, a prop de l’autopista. Aquesta part es perillosa i si no ens agraden els trams tècnics potser que ens baixem de la bici. El corriol després fa una mica de pujada per després torna a baixar fins un túnel que ens porta a l’altra banda de l’autopista. Seguim el camí que voreja finques fins arribar al corriol de pujada a les Ruïnes Romanes. Des d’aquí pugem pel camí que va a la Hípica i enseguida trobarem un corriol a l’esquerra que ens porta a un bosc amb una baixada (molt més fàcil que la d’abans) que acaba al camí de Golinons. Anem a la dreta fins el final de la val i pugem fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem per la pista que puja a la carretera d’Hortsavinyà i tot seguint aquesta carretera amunt, que aviat es torna en pista sense asfaltar, arribarem primer a Sant Andreu i una mica més tard a La Creu dels Tres Termes. Just abans d’arribar a aquesta Creu baixa a l’esquerra la pista del Sot de Siulas. Aquest paratge es el bosc més impressionant de la nostra zona on es manté la humitat fins i tot en èpoques de sequera. Seguim la pista gairebé sempre en baixada fins a Sant Cebrià. Abans d’arribar a les primeres cases continuem pel camí de l’esquerra i en passar per una empresa de jardins i fustes continuem per la dreta (sense baixar a la riera) i passegem pel mig del Golf de Sant Cebrià. En comptes de travessar la riera entrem al polígon industrial i al final, per un camí arribem a la pujada de Can Roca que ens porta a la part més alta de Sant Pol: final del passeig.