Hortsavinyà. Camí de les Costes

Data: 16 de desembre de 2011 (Ruta Wikiloc 26 de juny 2015)
Elebikers: Xavi i Pedro

Aquest recorregut te l'encant d'endinsar-nos al més profond de la muntanya per acabar al mar. El Camí de les Costes surt des d'Hortsavinyà i es un corriol dels més impressionants del Montnegre, un descobriment. Tot i que es perfectament practicable (alguna vegada s'ha de posar el peu a terra i fins i tot baixar de la bici) no es veu massa freqüentat: les úniques petjades que hem vist eren de senglar. Si t'agraden els corriols has de fer aquest.

Avui el protagonista ha estat el vent

Ver Hortsavinyà. Camí de les Costes en un mapa más grande

Descripció de la ruta.
Sortim de la plaça de l'Hotel (Anselm Clavé) cap amunt per Herois de Fragata Numància. Arribem a Serrat de'n Mas i baixem a la vall de Golinons. Anem seguint tota la vall i pel darrere de la última casa (Can Golinons) comencem a pujar fent ziga-zagues, la part final que es la més empinada. Agafem un curt corriol fins trobar el camí que ve per la carena i que el baixem fins l'era de'n Mola (antigues escombraries de Calella). Fins aquest punt també podem arribar pujant pel cami de Can Matas (el mapa de wikiloc es per aquesta ruta).
Després hem de pujar fins la carretera d'Hortsavinyà (BV-5126), aquesta pujada es, de tot el Montnegre, una de les que menys agraden als elebikers. Continuem la carretera en lleugera pujada, passarem per la plaça de Sant Andreu, on es poden visitar les ruïnes de l'antiga ermita. Poc després arribem a la Creu dels Tres Termes: des d'aquí ja podem veure Sant Llop (Hortsavinyà) i intuir el camí de les costes.

Després de la creu prenem el camí vell d'Hortsavinyà a la dreta que inicialment fa una bona baixada. Aquest camí dibuixa els capçals de petites valls i va pujant de manera progressiva tot i que la part final, abans d'arribar a la pista, es fa una mica més pendent. A la pista (GR 92) deixem Can Portell a la dreta i pugem fins Hortsavinyà. Aquí ens trobem l'església, la petita escola rural de fusta i el centre d'interpretació del parc natural del Montnegre: el muntatge de vídeo està molt bé i, a més, podem comprar begudes fresques.
Al final de l'aparcament surt el camí de les costes. En funció de la nostra tècnica ens tindrem que baixar més o menys de la bici però tots gaudirem d'un dels corriols més impressionants de la zona perquè ens trobem al bell-mig d'un bosc antic amb molses, líquens i una densa vegetació que ens envolta. Quan acaba el corriol hem d'agafar el camí cap a la DRETA, passarem per un petit veïnat. El camí va voltant cap a l'esquerra i després baixa fins la pista que ve dels Senglars. Continuem baixant atents perquè en una corba a esquerres trobarem un altre corriol a la dreta que baixa fins a Can Pallofa (es un bon lloc per esmorzar ja que haurem acabat totes les pujades del dia). Continuem la carretera i després de passar sota l'autopista si anem atents descobrirem a l'esquerra el que queda de l'antic aqüeducte romà. En arribar a Pineda anem a trobar el passeig marítim que seguirem fins quasi el final de Calella. A l'alçada de la piscina coberta passem sota les vies del tren i després sota la carretera. Agafarem la N-II fins el far i allà per la carretera antiga passarem el pont de vianants fins a la Roca Grossa. Passem per sota la carretera fins el càmping i la tornem a passar un altre cop per arribar al “chiringuito” de la platja. Allà pel costat de la via del tren trobem un “caminet” que per la vora de la platja ens porta fins els banys de'n Lluís i poc després a la Punta. Travessem pel pas les vies del tren, carrer del ferrocarril, carrer de Sant Pau i finalment tornem a la plaça de l'Hotel.

Dades tècniques (Wikiloc):
Trajecte: Sant Pol, Can Matas, Era de'n Mola, Sant Andreu, Tres Termes, Hortsavinyà, Camí de les Costes, Pineda i Sant Pol.
Distància: 30,29 km
Punt més alt: Hortsavinyà 530 m.
Alçada acumulada: 761 m. 
Veure perfil y trac a WIKILOC

El Corredor... en tren

Dijous, 08 de desemebre de 2011  
Elebikers: Xavi i Pedro

Si, es veritat que al Corredor es pot anar des de Sant Pol en bici sense necessitat de tren. Tot i així aquesta proposta ens permet gaudir de la pujada a la Creu de Rupit per un camí que es una autèntica meravella en mig d'un bosc encantat i amb uns rocs de no sé quants milions d'anys en equilibris increïbles. Per si no hagués prou una altra justificació es la pujada tan progressiva que et porta fins el Santuari del Corredor sense que, apenes, les cames no se'n donin compte. A la tornada, gairebé tota en baixada ens retrobem amb el corriol que baixa fins la carretera de Sant Iscle. Com nota pràctica si arribeu al Corredor després de les 11 ja no funciona la cuina perquè comencen a preparar el dinar o sigui que a matinar o sinó entrepans freds...

Ver El Corredor... en Tren en un mapa més grand

Dades tècniques: Trajecte: Sant Pol-Sant Andreu de Lavaneres (tren), Riera de'n Cabot d'Amunt, El Camí Ral, Creu de Rupit, El Corredor, Collsacreu, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 37,00 km
Punt més alt: El Corredor 545 m.
Alçada acumulada: 657 m.

Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies

Dissabte, 3 de juliol de 2010

Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro

La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!


Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.



El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.

Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.

23 de maig de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro

L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.


Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.

Ermita de Santa Maria del Roure

28 de març de 2010

Elebikers: Pedro, xl-biker: Ramón

Recentment caigut pels seus molts anys i els elements climàtics, el roure que dona el nom a l’ermita de Santa Maria reposa sobre les seves arrels. Es un punt màgic de connexió amb el cosmos (com altres que trobem al Montnegre). Per arribar ens caldrà una bona pedalada amb fortes i contínues pujades. Res que no pugui fer un elebiker animat. Tot i que pel camí vell farem una mica de volta trobarem pendents més raonables que a la pista.


Mostra Cami vell Horsavinyà - Santa Maria del Roure en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, pista a l’Esplai, Carena del Montnegre, Santa Maria, Can Ginebra, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 32,89 km.
Punt més alt: 629 m (carena)
Altura acumulada: 803 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i tornem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola. Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja ‘ baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a l’esquerra en direcció a l’Esplai. Passem per la plaça panoràmica i continuem el camí en direcció de tornada. Després de passar el monument a Rodríguez de la Fuente hem d’anar atents per trobar la pista que puja a la carena. Ja a dalt planegem i en lleugera baixada arribem a Santa Maria del Roure. La immensitat d’aquest arbre resta caiguda, estesa a terra.
Tornem les nostres passes fins arribar, de nou a la carena i prenem la pista que baixa a Can Ginebra: hem de triar sempre el camí de baixada.
Un cop a la carretera tornem cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol pel camí del golf.

Sant Pol, camí vell a Horsavinyà, Sant Martí del Montnegre.

Dijous 1 de maig de 2008.

Elebikers: Xavi, Juan, Josep i Pedro.

Aquesta volta es un clàssic que sortint de Sant Pol per Golinons ens porta pels boscos del Montnegre, passant a prop d’Horsavinyà fins el santuari de Sant Martí. La vegetació es exuberant i molt variada, pins, alzines, cireretes d’arbust, alzines sureres, castanyers i el més sorprenent: faigs. En arribar al santuari de Sant Martí tenim la sensació de que el temps s’atura. Es tracta d’un lloc màgic com molts altres que varen ser triats pels nostres avantpassats per construir petites ermites. El restaurant obert tot l’any ens ofereix l’esmorzar que necessitàvem i que culmina tots els nostres desitjos.
Tot i que són 40 Km. les pujades sempre progressives fan que aquesta volta sigui assequible i per gaudir sense patiments.

Ver mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Horsavinyà, l’Esplai, Sant Martí, Cal Paraire, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 40 km.
Punt més alt: 523 m (plaça de l’Esplai)
Alçada acumulada: 723 m.

Des de la plaça de l’hotel pugem per Herois de la Fragata Numancia. En passar per sobre del túnel de l’autopista iniciem una petita baixada que ens posa al mig de la vall de Golinons. Progressivament el camí ens porta fins darrere de Can Gasofia allà comença la pujada que és de les que per moments se t’agafa a les cames. Arribant en el senyal de perill d’incendis doblem a la dreta i per un corriol cobert de vegetació enllacem amb la pista que baixa fins al prat en el qual es van convertir les antigues escombraries de Calella. Agafem tirada per pujar pel camí que arriba fins a la carretera; és curt però incòmode i bastant pendent. Una vegada a la carretera continuem sempre cap a dalt i de seguida es transforma en pista per la qual en alguns puja i baixa anem passant per Sant Andreu, desviació a Siulas i la Creu dels 3 termes (Calella, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta). Després la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell d'Horsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les valls de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però en general molt progressiu. Després de la font dels ocells puja fins la pista des de la que veiem no gaire lluny l’església d’Horsavinyà. Seguim la pista cap a l’esquerra en direcció cap a l’Esplai. Tot i que la pista té una forta pendent no ens costarà gaire arribar a la plaça mirador. Aquest es el punt més alt de la nostra excursió d’avui.

Alt de Golinons

Pel camí vell d'Horsavinyà
De lluny veiem l'església d'Horsavinyà

Des d’aquest punt prenem el camí que en suau baixada va fins Sant Martí. Preparat per gaudir d’aquest camí de vegetació exuberant i que en aquest sentit no ens fa pedalar fort.
El santuari de Sant Martí amagat a la dreta ens espera imbuint-nos als que recalem aquí d’una tranquil·litat i pau que sentim tan a la pell com al cor.
La torrada amb botifarra es el punt culminant del nostre estat transcendent.
Recuperades les forces continuem el camí, atents d’agafar el trencall cap a Cal Paraire. La pujada es progressiva i tranquil·la (no arriba als 100 m.) i un cop a dalt la resta del viatge es baixada. Coll Senis, Dones d’Aigua, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.

Imatges del Santuari de Sant Martí

Carretera de Sant Iscle a Sant Cebrià