dijous, 27 de maig del 2010

Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.

23 de maig de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro

L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.


Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.

diumenge, 2 de maig del 2010

Dia plujós

Avui només fotos.

Ens hem trobat a en Jordi que ens ha dit que aquest any no hi hauria Marxa de la Vallalta, snif!

El corriol de Can Carreres cap a Pineda impracticable pels arbres caiguts per la nevada.

Els plugims no ens han mullat tant com les fulles. A Sant Cebrià ens hem trobat la fira de la maduixa i també uns “boquerones” en vinagre deliciosos a Can Martri.