Hortsavinyà. Camí de les Costes

Data: 16 de desembre de 2011 (Ruta Wikiloc 26 de juny 2015)
Elebikers: Xavi i Pedro

Aquest recorregut te l'encant d'endinsar-nos al més profond de la muntanya per acabar al mar. El Camí de les Costes surt des d'Hortsavinyà i es un corriol dels més impressionants del Montnegre, un descobriment. Tot i que es perfectament practicable (alguna vegada s'ha de posar el peu a terra i fins i tot baixar de la bici) no es veu massa freqüentat: les úniques petjades que hem vist eren de senglar. Si t'agraden els corriols has de fer aquest.

Avui el protagonista ha estat el vent

Ver Hortsavinyà. Camí de les Costes en un mapa más grande

Descripció de la ruta.
Sortim de la plaça de l'Hotel (Anselm Clavé) cap amunt per Herois de Fragata Numància. Arribem a Serrat de'n Mas i baixem a la vall de Golinons. Anem seguint tota la vall i pel darrere de la última casa (Can Golinons) comencem a pujar fent ziga-zagues, la part final que es la més empinada. Agafem un curt corriol fins trobar el camí que ve per la carena i que el baixem fins l'era de'n Mola (antigues escombraries de Calella). Fins aquest punt també podem arribar pujant pel cami de Can Matas (el mapa de wikiloc es per aquesta ruta).
Després hem de pujar fins la carretera d'Hortsavinyà (BV-5126), aquesta pujada es, de tot el Montnegre, una de les que menys agraden als elebikers. Continuem la carretera en lleugera pujada, passarem per la plaça de Sant Andreu, on es poden visitar les ruïnes de l'antiga ermita. Poc després arribem a la Creu dels Tres Termes: des d'aquí ja podem veure Sant Llop (Hortsavinyà) i intuir el camí de les costes.

Després de la creu prenem el camí vell d'Hortsavinyà a la dreta que inicialment fa una bona baixada. Aquest camí dibuixa els capçals de petites valls i va pujant de manera progressiva tot i que la part final, abans d'arribar a la pista, es fa una mica més pendent. A la pista (GR 92) deixem Can Portell a la dreta i pugem fins Hortsavinyà. Aquí ens trobem l'església, la petita escola rural de fusta i el centre d'interpretació del parc natural del Montnegre: el muntatge de vídeo està molt bé i, a més, podem comprar begudes fresques.
Al final de l'aparcament surt el camí de les costes. En funció de la nostra tècnica ens tindrem que baixar més o menys de la bici però tots gaudirem d'un dels corriols més impressionants de la zona perquè ens trobem al bell-mig d'un bosc antic amb molses, líquens i una densa vegetació que ens envolta. Quan acaba el corriol hem d'agafar el camí cap a la DRETA, passarem per un petit veïnat. El camí va voltant cap a l'esquerra i després baixa fins la pista que ve dels Senglars. Continuem baixant atents perquè en una corba a esquerres trobarem un altre corriol a la dreta que baixa fins a Can Pallofa (es un bon lloc per esmorzar ja que haurem acabat totes les pujades del dia). Continuem la carretera i després de passar sota l'autopista si anem atents descobrirem a l'esquerra el que queda de l'antic aqüeducte romà. En arribar a Pineda anem a trobar el passeig marítim que seguirem fins quasi el final de Calella. A l'alçada de la piscina coberta passem sota les vies del tren i després sota la carretera. Agafarem la N-II fins el far i allà per la carretera antiga passarem el pont de vianants fins a la Roca Grossa. Passem per sota la carretera fins el càmping i la tornem a passar un altre cop per arribar al “chiringuito” de la platja. Allà pel costat de la via del tren trobem un “caminet” que per la vora de la platja ens porta fins els banys de'n Lluís i poc després a la Punta. Travessem pel pas les vies del tren, carrer del ferrocarril, carrer de Sant Pau i finalment tornem a la plaça de l'Hotel.

Dades tècniques (Wikiloc):
Trajecte: Sant Pol, Can Matas, Era de'n Mola, Sant Andreu, Tres Termes, Hortsavinyà, Camí de les Costes, Pineda i Sant Pol.
Distància: 30,29 km
Punt més alt: Hortsavinyà 530 m.
Alçada acumulada: 761 m. 
Veure perfil y trac a WIKILOC

Corriol a Siulas

Data: 18 de maig de 2015
Elebiker Xavi i Pedro

El corriol d’avui transcorre en mig del bosc. Algunes finestres et permeten veure on estàs i cap on has d'anar. La primera part atravesa la ladera fins arribar a la part alta de la val del camí de Can Matas. Després carenes per passar a Siules. Es un camí molt tècnic, nosaltres hem hagut de posar el peu a terra un parell de vegades (o potser més). Si t'animes descobriràs un paratge inoblidable

Mapa del My Traks

Descripció de la ruta
De Sant Pol sortim per Herois de la Fragata Numància, continuem per Golinons i pugem fins l'Era d'en Mola. Des d'aqui continuem pujant fins a la carretera que va a Horsavinyà. Un cop a la carretera, a la tercera corba, veiem el desvio a l'esquerra. Es el mateix que per a el corriol dels can Llort. Baixem recte i ens trobem amb una paret de terra, que tanca el camí, i la passem per la dreta. El camí es fàcil de seguir i en alguns moments la vegetació es fa més tupida. Veiem la vall fins a can Matas. Hem d'estar atents per agafar un desvio a la dreta, petit camí que en pujada ens fa passar a la vall de Siules. Baixem fins al rierol i el seguim de pujada, cercant sender a la dreta i que final ens porta al camí de Siulas. Després només queda la tornada pel camí que triis. .

Dates Tècniques
Trajecte: Sant Pol, Era de'n Mola, Carretera Horsavinyà, corriol, camí de Siulas, Sant Cebrià i Sant Pol
Distància:13,48 km.
Punt més alt: 240 m. Carretera
Alçada acumulada: 379 m.

Des de la carretera

Desvio al corriol

En el rierol

BAIXAR EL FITXER DE My Traks

Cami Vell d'Horsavinyà, Sant Benet i tornada per Siulas

Data: 2 de maig de 2015

Elebiker Pedro

La ruta d’avui combina l’encant del camí vell d’Horsavinyà, que comença als tres termes, amb la tornada pel Sot de Siulas. Podem pujar fins a Horsavinyà però avui les cames m’han indicat el camí de tornada i les he fet cas. La tornada per la pista normal no m’encanta però arribes novament als tres termes i baixes pel Siulas. Es important en aquest tram fer com a mínim una parada i sentir el bosc, les aigües i les ocells.

El mapa me l'ha fet automàtic el My Traks

Descripció de la ruta
De Sant Pol he sortit pel pi del soldat i he baixat per Can Roca. Després camí del golf fins a Sant Cebrià.
Pujada per Can Matas fins a la carretera que ve des de Calella. Arribes als Tres Termes i de seguida trobes el camí vell a la dreta.
Inicialment baixa bastant i després comença una pujada molt progressiva que es fa més forta al passar per la font del Rupit. Continua l’ascensió que es fa més suau un cop que passes una camí que acaba en una reixa a la dreta. Des d’aquí la pendent afluixa una mica fins arribar a una masia a la dreta en la que sempre hi ha gent. Torna a empinar-se el camí fins a la font dels ocells.
Poc després arribes a la pista principal que si l’agafes a la dreta vas a Horsavinyà i a l’esquerra puges al coll de Can Benet on es l’Esplai.
Després només cal seguir la pista que puja durant una estona per després fer la gran baixada fins a l’entrada a Can Domenech. Petita pujada fins arribar de nou als tres termes i després a la dreta baixar pel Sot de Siulas.
Arribes a Sant Cebrià i fas el camí de tornada.

Dates Tècniques
Trajecte: Sant Pol, Sant Cebrià, Can Matas, Era de'n Mola, Sant Andreu, Tres Termes, Camí Vell Horsavinyà, Coll Can Benet, Tres Termes, Sot de Siulas, Sant Cebrià i Sant Pol
Distància:26,26 km.
Punt més alt: 578 m. Urbanització El Esplai
Alçada acumulada: 895 m.

BAIXAR EL FITXER DE My Traks

El Corredor... en tren

Dijous, 08 de desemebre de 2011  
Elebikers: Xavi i Pedro

Si, es veritat que al Corredor es pot anar des de Sant Pol en bici sense necessitat de tren. Tot i així aquesta proposta ens permet gaudir de la pujada a la Creu de Rupit per un camí que es una autèntica meravella en mig d'un bosc encantat i amb uns rocs de no sé quants milions d'anys en equilibris increïbles. Per si no hagués prou una altra justificació es la pujada tan progressiva que et porta fins el Santuari del Corredor sense que, apenes, les cames no se'n donin compte. A la tornada, gairebé tota en baixada ens retrobem amb el corriol que baixa fins la carretera de Sant Iscle. Com nota pràctica si arribeu al Corredor després de les 11 ja no funciona la cuina perquè comencen a preparar el dinar o sigui que a matinar o sinó entrepans freds...

Ver El Corredor... en Tren en un mapa més grand

Dades tècniques: Trajecte: Sant Pol-Sant Andreu de Lavaneres (tren), Riera de'n Cabot d'Amunt, El Camí Ral, Creu de Rupit, El Corredor, Collsacreu, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 37,00 km
Punt més alt: El Corredor 545 m.
Alçada acumulada: 657 m.

Montpalau

Dedicat a: Nuria i Oriol.
Data: l'hem fet ja quatre vegades durant aquest any
Elebikers: Xavi, Josep i Pedro, xlbikers: Ramon i Albert. A més: xbikers: Pablo, Josemari, Wick i Juan

Aquesta es l'excursió perfecta per fer una mica de cames sense grans pujades. Passarem per camins frondosos i amb facilitat trobarem algunes basses. Plantegem pujar a l'Era de'n Mola per Golinons però també podem arribar per Sant Cebrià (Can Matas). Des de la plaça de Sant Andreu pasejarem fins el peu de la urbanització de Can Carreres per un camí d'aquells que tant ens agraden i després carenarem fins el peu de Montpalau. Pujarem al castell caminant (podem amagar les bicis al bosc) i les vistes son impressionants. Penseu que els pescadors el fan servir com a senya. En Pineda farem realitat allò d'una excursió mar i muntanya. En el passeig fins a Sant Pol us proposem fer servir el pont de fusta per sobre de la N-II. Cadascú trobarà el seu camí de tornada.

Ver Montpalau en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol, Golinons, Era de'n Mola, Sant Andreu, Can Carreres, Montpalau, Pineda i Sant Pol.
Distància: 22,78 km
Punt més alt: Camí Can Carreres 350 m. (Montpalau 267 m.)
Alçada acumulada:

La ruta d'avui comparteix el camí amb la del corriol de Can Carreres fins el començament del corriol: Sortirem de la plaça de l'Hotel pujant per Herois de Fragata Numància, en arribar a Serrat de'n Mas continuarem el camí baixant cap a Golinons arribant al final de la vall. Voltarem per enrere la casa i pujarem els ziga zaga per dirigir-nos fins l'Era de'n Mola (antigues escombraries de Calella) i després nova pujada fins la carretera que va a Horsavinyà. Aviat aquesta carretera asfaltada es converteix en pista que seguirem fins la plaça de Sant Andreu. Si no has visitat mai l'ermita ara tens l'oportunitat de fer-ho. Des de la plaça un camí puja cap a la dreta i es el que hem de seguir. Aviat passarem per una casa a l'esquerra que té uns gossos que sempre borden i poc després ens trobarem un trencall a l'esquerra senyalitzat amb uns pals de fusta rodons amb una banda groga. Seguirem aquest camí i després d'una estona trobarem un petit trencall a l'esquerra que es el del corriol i que NO AGAFAREM ja que continuarem sense desviacions en direcció a Can Carreres. En aquest camí tindrem pujades (no massa fortes) i baixades, arribarem al punt més alt del dia (350 m.). Quan ja tinguem les cases de la urbanització a la vista en comptes de seguir el camí que va a les cases agafarem el que va en angle tancat cap a l'esquerra (en el mapa està marcat amb color rosa). De manera suau el camí arriba a una pronunciada corba a dretes, en aquest moment estem en el Turó de Can Gibert (313 m.). El camí fa una pronunciada baixada (no recomanable de fer-la en sentit contrari). Al final d'aquesta baixada hem d'estar atents per agafar el camí que es desvia a l'esquerra (en el mapa està marcat en color taronja) i que també baixa una estona abans d'una altra corba a esquerra per seguir la direcció del barranc cap a l'Est. Aquest camí ens porta a la pista que ve de la urbanització i que seguirem cap a l'esquerra. Carenant aviat arribarem al peu de Montpalau.
Comencem la pujada pel corriol cap el castell mentre que podem, cadascú decideix el moment, i deixem las bicis al bosc per pujar caminant al castell.
A la tornada continuem de nou en bici i tenim dues possibilitats: a la dreta: després d'una pujada baixarem a la carretera que baixa de Sant Andreu. Si agafem a l'esquerra, pel camí que hem vingut, en pocs metres trobem un camí que baixa a l'esquerra i que ens portarà a la sortida de la autopista. Després les dues opcions s'uneixen per arribar a Pineda. Tornarem per la platja i al final de Calella anem a buscar la N-II que seguirem fins entrar al far i continuarem pel camí fins el pont que ens porta a la Roca Grossa. Podem continuar per la platja (baixem pel càmping) fins a Sant Pol.

Pujada a la carretera d'Horsavinyà

Plaça de Sant Andreu

Ermita de Sant Andreu

L'averia del dia

Camí de Can Carreres

Castell de Montpalau

Tornada a Sant Pol

Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies

Dissabte, 3 de juliol de 2010

Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro

La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!


Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.



El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.

Sant Pol a Can Ginebra i Can Pera

Diumenge 27 de juny de 2010.

Elebikers: Xavi i Pedro

El camí que puja des de Can Ginebra té aquella pendent còmoda que ens fa gaudir d’un passeig tranquil en mig d’un bosc preciós. Tot s’ha de dir, hi ha un parell de trams costeruts en els que hem d’apretar amb força. Un cop agafem el trencall cap a Can Pera voregem els capçals de les vals amb alguna que altre pujada/baixada. Poques sortides trobarem que en 25 km només pugem poc més de 300 metres. Molt recomanable a qualsevol estació. L’esmorzar el podem fer a Sant Iscle on ja haurem fet gairebé tota la feina del dia


Mostra Can Ginebra - Can Pera en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Can Ginebra, Can Cuques, Can Pera, Can Magel, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 25,0 km.
Punt més alt: Can Magel, 300 m.
Alçada acumulada: 372 m.


Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem cap a Sant Iscle i agafem el desvio a la dreta a Can Ginebra. Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. Finalment una rampa més empinada i trobem el trencall cap a Can Pera. El camí comença amb petita pujada i després pujarem i baixarem uns quants cops tot seguint la capçalera de les petits vals que travessem. En arribar a Can Pera el camí es asfaltat fins arribar a la carretera que puja a Font Montnegre. Passem a l’altre banda seguin el mur de Can Magel i a l’esquerra trobem la pista que ens baixarà fins a Sant Iscle. Des d’allà per la carretera tornem a Sant Pol pel mateix camí.

Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.

23 de maig de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro

L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.


Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.

Ermita de Santa Maria del Roure

28 de març de 2010

Elebikers: Pedro, xl-biker: Ramón

Recentment caigut pels seus molts anys i els elements climàtics, el roure que dona el nom a l’ermita de Santa Maria reposa sobre les seves arrels. Es un punt màgic de connexió amb el cosmos (com altres que trobem al Montnegre). Per arribar ens caldrà una bona pedalada amb fortes i contínues pujades. Res que no pugui fer un elebiker animat. Tot i que pel camí vell farem una mica de volta trobarem pendents més raonables que a la pista.


Mostra Cami vell Horsavinyà - Santa Maria del Roure en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, pista a l’Esplai, Carena del Montnegre, Santa Maria, Can Ginebra, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 32,89 km.
Punt més alt: 629 m (carena)
Altura acumulada: 803 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i tornem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola. Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja ‘ baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a l’esquerra en direcció a l’Esplai. Passem per la plaça panoràmica i continuem el camí en direcció de tornada. Després de passar el monument a Rodríguez de la Fuente hem d’anar atents per trobar la pista que puja a la carena. Ja a dalt planegem i en lleugera baixada arribem a Santa Maria del Roure. La immensitat d’aquest arbre resta caiguda, estesa a terra.
Tornem les nostres passes fins arribar, de nou a la carena i prenem la pista que baixa a Can Ginebra: hem de triar sempre el camí de baixada.
Un cop a la carretera tornem cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol pel camí del golf.

La gran nevada a Catalunya

Han estat dies de fred, d’espelmes i tertúlies a la vora de la llar. D’anar-se'n a dormir aviat vençuts per la son que ens envoltava amb la foscor de la nit. De veure els estels i de comentar allò de que sembla mentida que passin aquestes coses en aquests temps...

Dilluns, 8 de març: la nevada

Dimarts, 9 de març: Després de la tempesta arriba la calma

Dimecres, 10 de març: els camins amb neu i fang






Diumenge, 14 de març: pugem a Can Vives de la Cortada

Un dia solejat en el que ja s’endevina la primavera molt a prop.
Volem arribar fins Cal Paraire per poder veure el Montseny i Montserrat. La pujada a Can Vives la fem amb una petita variant que ens fa passar pel mig del bosc de les bruixes. Quan ja estem tocant la neu ens trobem amb un grup d’ajudants forestals netejant les branques i arbres caiguts sobre el camí. Després d’ells son continus els arbres que hem de sortejar fins arribar a Can Vives. Lo bo hauria de venir ara: triem el petit camí de dalt que puja a Cal Paraire i allò sembla la selva: hem de passar les bicis per sobre de branques, arbres, pedres caigudes... Quan ja hem passat 4 zones d’aquestes la decisió de tornar enrere ja se’ns va del cap i només pensem en avançar. Al final, amb les cases de Cal Paraire davant nostre, hem de sortir del camí per aconseguir posar els peus i les rodes al camí principal. El comentari es que el proper dia ens portarem destrals i cadenes a les rodes!!.

Bosc de les bruixes

Els ametllers, les flors de febrer

Avui fem una passejada, no volem descobrir nous camins ni corriols, pugem amb tranquil•litat per Golinons on l’aroma dels ametllers en flor ens envaeix convidant-nos més al relax que a fer molt exercici.
El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol

Aquest corriol es perfecte, no gaire difícil, sense ensurts, tret d’alguna branca una mica baixa. Termina just a Can Pallofa: tothom a esmorzar.

Pots veure el recorregut a SOT DEL SALT

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol from pedrosubias on Vimeo.

Sot del Salt de Pineda i nou corriol

14 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro, xl bikers: Albert, Ramon i Xavi (ii).

El color d’avui es el blanc: les flors dels ametllers i els flocs de neu que tímidament ens han caigut una bona part del matí.
El sot del salt de Pineda es una val ombrívola i freda, l’encant d’aquesta època està en trobar tots els rierols plens a vesar i la petita cascada, amb el seu fluir intens, reivindicant-se d’estacions més seques. Corriols que ens faran posar el peu a terra més d’una vegada i fins i tot la bicicleta a l’esquena. Hem trobat un nou corriol!. Des de la zona dels senglars ens porta, en un recorregut preciós, amb unes poques dificultats, fins Can Pallofa. El foc de la llar ens anima els cossos “ateridos”. També ajuden les torrades amb embotit i formatge. Si no fos per l’hora ja tardana, no ens hauríem estat d’uns peus de porc o de la panseta amb ous que se’ns anunciava a la pissarra. La part final d’aquesta val, fins arribar a Pineda, com es baixada obliga a venir ben abrigats (i no com nosaltres)



Ver Sot del Salt de Pineda en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Plaça de Sant Andreu, Salt de Pineda, Corriol, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 28,44 km.
Punt més alt: 270 m. (pista abans de Sant Andreu)
Altura acumulada: 519 m.


Sortirem de Sant Pol pujant des de l’hotel fins a Serrat del Mas. Continuem per Golinons, l’era d’en Mola i pugem a la carretera que ve des de Calella. Continuem, de seguida el ferm es fa de terra, i arribem a la plaça de Sant Andreu. Avui no agafarem el camí que puja cap a Can Carreres (es altra alternativa baixant pel corriol descrit en la ruta Corriol de Can Carreres) sinó que agafem la pista que baixa de manera molt ràpida en direcció a Pineda. Després de creuar un rierol, que avui venia ple d’aigua, arribem a un grup de cases (Can Capità). Hem d’agafar el camí a l’esquerra, al costat d’aquestes cases, tot seguint el rierol que acabem de creuar. El camí inicialment es difícil i ens farà baixar de la bici a estones. Arribem a les ruïnes del molí de Can Mas i continuem per un camí preciós pel mig d’una immensa albereda. Hem d’estar atents per agafar un trencall a l’esquerra (senyalat per una fletxa). Aquest corriol ens torna a fer baixar de la bici en algun moment. Un cop visitat el Salt, retrocedim uns metres per, passant per uns troncs, començar la pujada, aquesta vegada amb las bicis a l’esquena, cap el camí que va cap una bassa. Abans d’arribar al camí de dalt podem veure un altre petit salt que està per sobre de l’anterior. Ja en el camí continuem cap a la dreta, voregem la bassa, pugem una mica i ens trobem un indicador dels “Senglars”, en comptes de tirar a dreta com diu la fletxa pugem cap a l’esquerra i en passar unes cases (Can Solé i Can Plana) agafem una pista. Atents perquè en una corba trobem clarament el corriol que ens baixarà fins Can Pallofa. Aquest corriol no presenta dubtes ni possibilitat de pèrdues i està en molt bon estat (VEURE VÍDEO). Quan s’acaba trobem la casa de menjars de Can Pallofa i després la carretera ens porta a Pineda. Tornem per la platja fins Calella i avui agafem la nacional per arribar a Sant Pol, en comptes del camí del far com l’altre dia.

Els ametllers en flor

Just abans d'agafar el cami cap el Salt

El Salt de Pineda

Creu de Canet tornant per Arenys de Mar

7 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro.

De sobres coneguda la pujada a la Creu. Hem triat el camí a l’esquerra un cop passes la benzinera de Sant Iscle. La pujada es molt progressiva amb alguna costa una mica empinada. El mirador de la Creu sempre ens reté una bona estona com si fos la primera vegada. Aquest cop tornem pel camí en mig de cirerers que baixa fins la carretera que uneix tots dos Arenys. Resulta curiosa la visita als jardins de Can Jelpi: casa d’un “indiano” que va construir com un castell dels que es visiten al Loira, amb el seu llac corresponent. Després tothom es lliure de picar alguna cosa al passar pel port d’Arenys. Ja des de la platja de Sant Pol saludem (per telèfon) als tripulants de la Sant Pau que torna de garbí cap el port.


Ver Sin título en un mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Creu de Canet, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol.
Distancia: 28,95 km
Punt més alt: 305 m
Altura acumulada: 359 m


Sortirem de Sant Pol tot agafant la carretera que va a Sant Cebrià. Després de la entrada a l’autopista ens desviarem per a través del polígon continuar pel camí del golf fins a Sant Cebrià. Des d’aquí hem de pujar per la carretera fins la benzinera de Sant Iscle. Continuem una mica més per la carretera i, abans del pont de la riera, agafem el camí a ma esquerra que puja cap a la Creu,
Des de la Creu tornem enrere per la pista que havíem agafat al final de la pujada i continuem recte. Hem d’estar atents a un desvio a la esquerra marcat amb una marca blanca amb un escut romboïdal. El camí fa algunes baixades i pujades travessant camps de cireres (encara no florits). A la baixada trobarem una casa molt be conservada: Can Sala. Finalment arribem a la carretera. Pugem uns metres a la dreta per poder creuar la riera, d’aquesta manera no hem de circular per la carretera. Com que anàvem bé de temps varem fer una visita a Can Jelpi.
Seguint la riera principal arribarem al port d’Arenys i des d’allà tornada seguint la platja (algunes parts del camí estan molt incòmodes. Després de Canet hem de passar per un túnel del ferrocarril no gaire llarg.

Camí de pujada a la Creu

La Creu des del camí cap Arenys

Panoràmica del Corredor

Can Sala

Can Jelpi

La Sant Pau des de la platja