Corriol a Can Llort from pedrosubias on Vimeo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marxa Vallalta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marxa Vallalta. Mostrar tots els missatges
dimarts, 9 de juny del 2009
diumenge, 31 de maig del 2009
Marxa de la Vallalta 2009. Amb la curta hem tingut prou
Amb la curta hem tingut prou, penseu que dels 1000 metres llargs de desnivell, com a mínim, 600 eren a la curta d’uns aproximadament 14 kilòmetres.
Ens ha agradat molt el recorregut que s’ho havien “currat” de valent els organitzadors.
Al petit parc de la plaça les inscripcions eren ràpides, sense cues, tot i que hi havia molta gent. No entraré en detalls de la pujada per Herois ja que es la que més mania li tenim els elebikers. Ja a la vall de Golinons hem arribat al primer corriol que puja fins l’hípica. El petit embús ens ha servit per escalfar cames amb tranquil•litat. Després només us puc dir que hem baixat, hem pujat, hem tornat a baixar, després hem pujat... Podríem anomenar la com la marxa del fonoll perquè el seu aroma ens ha acompanyat tota l’estona. Les vistes des de les torretes han actuat de bàlsam a las nostres cames enrampades i també ha contribuït a la nostra millora les taronges i aigua del avituallament estratègicament situat. En arribar a Serrat d’en Mas no hem dubtat i mirant de reüll el camí que continuava cap a la segona part hem continuat de dret seguint els nostres nassos que ja oloraven la botifarra de la plaça.
Un altre deu per la organització: la mitja barra de pa tenia la quantitat justa de tomàquet amb oli i en mig la millor botifarra del mon.
LINK AMB EL BLOG DE LA MARXA
Del que hem sentit i del que pensem alguns suggeriments per l’any vinent:
1. Lo de sempre: hi ha que es queixa de massa corriols molt tècnics. Per cert avui hem après que quan baixes a tota marxa, frenant com pots i amb llàgrimes d’emoció als ulls resulta que has fet una baixada tècnica. El cert es que mai es trobarà un itinerari que agradi a tothom. Des d’elebike animem a seguir a la línia dels corriols, es pot aconseguir que això sigui un tret que caracteritzi a la marxa: “si vols una marxa tècnica ves a la de Sant Pol”.
2. La pujada d’Herois no ha estat prou selectiva per estirar el grup abans del primer corriol de pujada. Per això es podria pensar en fer recorreguts en els que les primeres pujades fossin més amples.
3. El recorregut curt podria ser més assequible per animar a més gent a fer-ho i deixar més desnivell pel recorregut llarg (per hiperdones i hiperhomes).
4. Donat que es diu Marxa de la Vallalta s’hauria de recórrer més Vallalta per gaudir més de la natura tan impressionant que ens envolta.
Per acabar felicitar i agrair a tots els que heu treballat a la organització: molt bona feina, ens ho hem passat de conya. I atenció: la botifarra ja s’ha convertit en un clàssic de la marxa.
Ens ha agradat molt el recorregut que s’ho havien “currat” de valent els organitzadors.
Al petit parc de la plaça les inscripcions eren ràpides, sense cues, tot i que hi havia molta gent. No entraré en detalls de la pujada per Herois ja que es la que més mania li tenim els elebikers. Ja a la vall de Golinons hem arribat al primer corriol que puja fins l’hípica. El petit embús ens ha servit per escalfar cames amb tranquil•litat. Després només us puc dir que hem baixat, hem pujat, hem tornat a baixar, després hem pujat... Podríem anomenar la com la marxa del fonoll perquè el seu aroma ens ha acompanyat tota l’estona. Les vistes des de les torretes han actuat de bàlsam a las nostres cames enrampades i també ha contribuït a la nostra millora les taronges i aigua del avituallament estratègicament situat. En arribar a Serrat d’en Mas no hem dubtat i mirant de reüll el camí que continuava cap a la segona part hem continuat de dret seguint els nostres nassos que ja oloraven la botifarra de la plaça.
Un altre deu per la organització: la mitja barra de pa tenia la quantitat justa de tomàquet amb oli i en mig la millor botifarra del mon.
LINK AMB EL BLOG DE LA MARXA
Inscripcions
Del que hem sentit i del que pensem alguns suggeriments per l’any vinent:
1. Lo de sempre: hi ha que es queixa de massa corriols molt tècnics. Per cert avui hem après que quan baixes a tota marxa, frenant com pots i amb llàgrimes d’emoció als ulls resulta que has fet una baixada tècnica. El cert es que mai es trobarà un itinerari que agradi a tothom. Des d’elebike animem a seguir a la línia dels corriols, es pot aconseguir que això sigui un tret que caracteritzi a la marxa: “si vols una marxa tècnica ves a la de Sant Pol”.
2. La pujada d’Herois no ha estat prou selectiva per estirar el grup abans del primer corriol de pujada. Per això es podria pensar en fer recorreguts en els que les primeres pujades fossin més amples.
3. El recorregut curt podria ser més assequible per animar a més gent a fer-ho i deixar més desnivell pel recorregut llarg (per hiperdones i hiperhomes).
4. Donat que es diu Marxa de la Vallalta s’hauria de recórrer més Vallalta per gaudir més de la natura tan impressionant que ens envolta.
Per acabar felicitar i agrair a tots els que heu treballat a la organització: molt bona feina, ens ho hem passat de conya. I atenció: la botifarra ja s’ha convertit en un clàssic de la marxa.
Visca la Marxa de la Vallalta 2010!
dimecres, 6 de maig del 2009
Marxa de la Vallalta. Nou video
Aquests de la Marxa s'ho estan currant de valent.
Veieu el nou video.
Recordeu, el 31 de maig tots a la marxa de Sant Pol!
...
Veieu el nou video.
Marxa de la Vallalta Sant Pol de Mar 2009 from Jordi Ginesta on Vimeo.
Recordeu, el 31 de maig tots a la marxa de Sant Pol!
...
diumenge, 19 d’abril del 2009
Marxa Vallalta (Sant Pol de Mar) 2009
La marxa de la Vallalta escalfa motors, ja s'ha publicat el recorregut. Per una informació complerta visiteu el seu blog.
MARXA VALLALTA 2009
diumenge, 18 de maig del 2008
Marxa BTT Sant Pol de Mar 2008
Ens agraden els corriols i per tant ens va agradar molt la marxa d’aquest any que va en la línia de les edicions anteriors. Felicitats i gràcies a la organització que està clar que se’l van “currar” de valent. El recorregut, en moltes ocasions “fet a ma”, va ser una bona mostra del que pot trobar un “betetero” que vingui a passejar pels vols de Sant Pol.
Només un però elebiker: massa pujada per començar. Ja en teníem prou amb els herois de la fragata Numància (una de las pitjors pujades de Sant Pol) perquè després, sense recuperar la respiració, haguéssim de pujar i baixar per aquells corriols (preciosos per cert) al mig del bosc. I es que als elebikers ens agraden els corriols ¡¡però en baixada!!.
Una pena lo de l’espatlla d’en Xavi, que et recuperis aviat!.
Repetir de nou als organitzadors: gràcies per la feina ben feta.
Una abraçada i fins l’any que ve.
Una abraçada i fins l’any que ve.
A continuació el mapa donat per l’organització i algunes fotos del camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)