El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Els ametllers, les flors de febrer
Avui fem una passejada, no volem descobrir nous camins ni corriols, pugem amb tranquil•litat per Golinons on l’aroma dels ametllers en flor ens envaeix convidant-nos més al relax que a fer molt exercici.
El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.
El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol
Aquest corriol es perfecte, no gaire difícil, sense ensurts, tret d’alguna branca una mica baixa. Termina just a Can Pallofa: tothom a esmorzar.
Pots veure el recorregut a SOT DEL SALT
Pots veure el recorregut a SOT DEL SALT
Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol from pedrosubias on Vimeo.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Sot del Salt de Pineda i nou corriol
14 de febrer de 2010
Elebikers: Xavi i Pedro, xl bikers: Albert, Ramon i Xavi (ii).
El color d’avui es el blanc: les flors dels ametllers i els flocs de neu que tímidament ens han caigut una bona part del matí.
El sot del salt de Pineda es una val ombrívola i freda, l’encant d’aquesta època està en trobar tots els rierols plens a vesar i la petita cascada, amb el seu fluir intens, reivindicant-se d’estacions més seques. Corriols que ens faran posar el peu a terra més d’una vegada i fins i tot la bicicleta a l’esquena. Hem trobat un nou corriol!. Des de la zona dels senglars ens porta, en un recorregut preciós, amb unes poques dificultats, fins Can Pallofa. El foc de la llar ens anima els cossos “ateridos”. També ajuden les torrades amb embotit i formatge. Si no fos per l’hora ja tardana, no ens hauríem estat d’uns peus de porc o de la panseta amb ous que se’ns anunciava a la pissarra. La part final d’aquesta val, fins arribar a Pineda, com es baixada obliga a venir ben abrigats (i no com nosaltres)
Ver Sot del Salt de Pineda en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Plaça de Sant Andreu, Salt de Pineda, Corriol, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 28,44 km.
Punt més alt: 270 m. (pista abans de Sant Andreu)
Altura acumulada: 519 m.
Sortirem de Sant Pol pujant des de l’hotel fins a Serrat del Mas. Continuem per Golinons, l’era d’en Mola i pugem a la carretera que ve des de Calella. Continuem, de seguida el ferm es fa de terra, i arribem a la plaça de Sant Andreu. Avui no agafarem el camí que puja cap a Can Carreres (es altra alternativa baixant pel corriol descrit en la ruta Corriol de Can Carreres) sinó que agafem la pista que baixa de manera molt ràpida en direcció a Pineda. Després de creuar un rierol, que avui venia ple d’aigua, arribem a un grup de cases (Can Capità). Hem d’agafar el camí a l’esquerra, al costat d’aquestes cases, tot seguint el rierol que acabem de creuar. El camí inicialment es difícil i ens farà baixar de la bici a estones. Arribem a les ruïnes del molí de Can Mas i continuem per un camí preciós pel mig d’una immensa albereda. Hem d’estar atents per agafar un trencall a l’esquerra (senyalat per una fletxa). Aquest corriol ens torna a fer baixar de la bici en algun moment. Un cop visitat el Salt, retrocedim uns metres per, passant per uns troncs, començar la pujada, aquesta vegada amb las bicis a l’esquena, cap el camí que va cap una bassa. Abans d’arribar al camí de dalt podem veure un altre petit salt que està per sobre de l’anterior. Ja en el camí continuem cap a la dreta, voregem la bassa, pugem una mica i ens trobem un indicador dels “Senglars”, en comptes de tirar a dreta com diu la fletxa pugem cap a l’esquerra i en passar unes cases (Can Solé i Can Plana) agafem una pista. Atents perquè en una corba trobem clarament el corriol que ens baixarà fins Can Pallofa. Aquest corriol no presenta dubtes ni possibilitat de pèrdues i està en molt bon estat (VEURE VÍDEO). Quan s’acaba trobem la casa de menjars de Can Pallofa i després la carretera ens porta a Pineda. Tornem per la platja fins Calella i avui agafem la nacional per arribar a Sant Pol, en comptes del camí del far com l’altre dia.
Elebikers: Xavi i Pedro, xl bikers: Albert, Ramon i Xavi (ii).
El color d’avui es el blanc: les flors dels ametllers i els flocs de neu que tímidament ens han caigut una bona part del matí.
El sot del salt de Pineda es una val ombrívola i freda, l’encant d’aquesta època està en trobar tots els rierols plens a vesar i la petita cascada, amb el seu fluir intens, reivindicant-se d’estacions més seques. Corriols que ens faran posar el peu a terra més d’una vegada i fins i tot la bicicleta a l’esquena. Hem trobat un nou corriol!. Des de la zona dels senglars ens porta, en un recorregut preciós, amb unes poques dificultats, fins Can Pallofa. El foc de la llar ens anima els cossos “ateridos”. També ajuden les torrades amb embotit i formatge. Si no fos per l’hora ja tardana, no ens hauríem estat d’uns peus de porc o de la panseta amb ous que se’ns anunciava a la pissarra. La part final d’aquesta val, fins arribar a Pineda, com es baixada obliga a venir ben abrigats (i no com nosaltres)
Ver Sot del Salt de Pineda en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Plaça de Sant Andreu, Salt de Pineda, Corriol, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 28,44 km.
Punt més alt: 270 m. (pista abans de Sant Andreu)
Altura acumulada: 519 m.
Sortirem de Sant Pol pujant des de l’hotel fins a Serrat del Mas. Continuem per Golinons, l’era d’en Mola i pugem a la carretera que ve des de Calella. Continuem, de seguida el ferm es fa de terra, i arribem a la plaça de Sant Andreu. Avui no agafarem el camí que puja cap a Can Carreres (es altra alternativa baixant pel corriol descrit en la ruta Corriol de Can Carreres) sinó que agafem la pista que baixa de manera molt ràpida en direcció a Pineda. Després de creuar un rierol, que avui venia ple d’aigua, arribem a un grup de cases (Can Capità). Hem d’agafar el camí a l’esquerra, al costat d’aquestes cases, tot seguint el rierol que acabem de creuar. El camí inicialment es difícil i ens farà baixar de la bici a estones. Arribem a les ruïnes del molí de Can Mas i continuem per un camí preciós pel mig d’una immensa albereda. Hem d’estar atents per agafar un trencall a l’esquerra (senyalat per una fletxa). Aquest corriol ens torna a fer baixar de la bici en algun moment. Un cop visitat el Salt, retrocedim uns metres per, passant per uns troncs, començar la pujada, aquesta vegada amb las bicis a l’esquena, cap el camí que va cap una bassa. Abans d’arribar al camí de dalt podem veure un altre petit salt que està per sobre de l’anterior. Ja en el camí continuem cap a la dreta, voregem la bassa, pugem una mica i ens trobem un indicador dels “Senglars”, en comptes de tirar a dreta com diu la fletxa pugem cap a l’esquerra i en passar unes cases (Can Solé i Can Plana) agafem una pista. Atents perquè en una corba trobem clarament el corriol que ens baixarà fins Can Pallofa. Aquest corriol no presenta dubtes ni possibilitat de pèrdues i està en molt bon estat (VEURE VÍDEO). Quan s’acaba trobem la casa de menjars de Can Pallofa i després la carretera ens porta a Pineda. Tornem per la platja fins Calella i avui agafem la nacional per arribar a Sant Pol, en comptes del camí del far com l’altre dia.
Els ametllers en flor
Just abans d'agafar el cami cap el Salt
El Salt de Pineda
diumenge, 7 de febrer del 2010
Creu de Canet tornant per Arenys de Mar
7 de febrer de 2010
Elebikers: Xavi i Pedro.
De sobres coneguda la pujada a la Creu. Hem triat el camí a l’esquerra un cop passes la benzinera de Sant Iscle. La pujada es molt progressiva amb alguna costa una mica empinada. El mirador de la Creu sempre ens reté una bona estona com si fos la primera vegada. Aquest cop tornem pel camí en mig de cirerers que baixa fins la carretera que uneix tots dos Arenys. Resulta curiosa la visita als jardins de Can Jelpi: casa d’un “indiano” que va construir com un castell dels que es visiten al Loira, amb el seu llac corresponent. Després tothom es lliure de picar alguna cosa al passar pel port d’Arenys. Ja des de la platja de Sant Pol saludem (per telèfon) als tripulants de la Sant Pau que torna de garbí cap el port.
Ver Sin título en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Creu de Canet, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol.
Distancia: 28,95 km
Punt més alt: 305 m
Altura acumulada: 359 m
Sortirem de Sant Pol tot agafant la carretera que va a Sant Cebrià. Després de la entrada a l’autopista ens desviarem per a través del polígon continuar pel camí del golf fins a Sant Cebrià. Des d’aquí hem de pujar per la carretera fins la benzinera de Sant Iscle. Continuem una mica més per la carretera i, abans del pont de la riera, agafem el camí a ma esquerra que puja cap a la Creu,
Des de la Creu tornem enrere per la pista que havíem agafat al final de la pujada i continuem recte. Hem d’estar atents a un desvio a la esquerra marcat amb una marca blanca amb un escut romboïdal. El camí fa algunes baixades i pujades travessant camps de cireres (encara no florits). A la baixada trobarem una casa molt be conservada: Can Sala. Finalment arribem a la carretera. Pugem uns metres a la dreta per poder creuar la riera, d’aquesta manera no hem de circular per la carretera. Com que anàvem bé de temps varem fer una visita a Can Jelpi.
Seguint la riera principal arribarem al port d’Arenys i des d’allà tornada seguint la platja (algunes parts del camí estan molt incòmodes. Després de Canet hem de passar per un túnel del ferrocarril no gaire llarg.
Elebikers: Xavi i Pedro.
De sobres coneguda la pujada a la Creu. Hem triat el camí a l’esquerra un cop passes la benzinera de Sant Iscle. La pujada es molt progressiva amb alguna costa una mica empinada. El mirador de la Creu sempre ens reté una bona estona com si fos la primera vegada. Aquest cop tornem pel camí en mig de cirerers que baixa fins la carretera que uneix tots dos Arenys. Resulta curiosa la visita als jardins de Can Jelpi: casa d’un “indiano” que va construir com un castell dels que es visiten al Loira, amb el seu llac corresponent. Després tothom es lliure de picar alguna cosa al passar pel port d’Arenys. Ja des de la platja de Sant Pol saludem (per telèfon) als tripulants de la Sant Pau que torna de garbí cap el port.
Ver Sin título en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Creu de Canet, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol.
Distancia: 28,95 km
Punt més alt: 305 m
Altura acumulada: 359 m
Sortirem de Sant Pol tot agafant la carretera que va a Sant Cebrià. Després de la entrada a l’autopista ens desviarem per a través del polígon continuar pel camí del golf fins a Sant Cebrià. Des d’aquí hem de pujar per la carretera fins la benzinera de Sant Iscle. Continuem una mica més per la carretera i, abans del pont de la riera, agafem el camí a ma esquerra que puja cap a la Creu,
Des de la Creu tornem enrere per la pista que havíem agafat al final de la pujada i continuem recte. Hem d’estar atents a un desvio a la esquerra marcat amb una marca blanca amb un escut romboïdal. El camí fa algunes baixades i pujades travessant camps de cireres (encara no florits). A la baixada trobarem una casa molt be conservada: Can Sala. Finalment arribem a la carretera. Pugem uns metres a la dreta per poder creuar la riera, d’aquesta manera no hem de circular per la carretera. Com que anàvem bé de temps varem fer una visita a Can Jelpi.
Seguint la riera principal arribarem al port d’Arenys i des d’allà tornada seguint la platja (algunes parts del camí estan molt incòmodes. Després de Canet hem de passar per un túnel del ferrocarril no gaire llarg.
Camí de pujada a la Creu
La Creu des del camí cap Arenys
Panoràmica del Corredor
Can Sala
Can Jelpi
La Sant Pau des de la platja
Subscriure's a:
Missatges (Atom)