La gran nevada a Catalunya

Han estat dies de fred, d’espelmes i tertúlies a la vora de la llar. D’anar-se'n a dormir aviat vençuts per la son que ens envoltava amb la foscor de la nit. De veure els estels i de comentar allò de que sembla mentida que passin aquestes coses en aquests temps...

Dilluns, 8 de març: la nevada

Dimarts, 9 de març: Després de la tempesta arriba la calma

Dimecres, 10 de març: els camins amb neu i fang






Diumenge, 14 de març: pugem a Can Vives de la Cortada

Un dia solejat en el que ja s’endevina la primavera molt a prop.
Volem arribar fins Cal Paraire per poder veure el Montseny i Montserrat. La pujada a Can Vives la fem amb una petita variant que ens fa passar pel mig del bosc de les bruixes. Quan ja estem tocant la neu ens trobem amb un grup d’ajudants forestals netejant les branques i arbres caiguts sobre el camí. Després d’ells son continus els arbres que hem de sortejar fins arribar a Can Vives. Lo bo hauria de venir ara: triem el petit camí de dalt que puja a Cal Paraire i allò sembla la selva: hem de passar les bicis per sobre de branques, arbres, pedres caigudes... Quan ja hem passat 4 zones d’aquestes la decisió de tornar enrere ja se’ns va del cap i només pensem en avançar. Al final, amb les cases de Cal Paraire davant nostre, hem de sortir del camí per aconseguir posar els peus i les rodes al camí principal. El comentari es que el proper dia ens portarem destrals i cadenes a les rodes!!.

Bosc de les bruixes

Els ametllers, les flors de febrer

Avui fem una passejada, no volem descobrir nous camins ni corriols, pugem amb tranquil•litat per Golinons on l’aroma dels ametllers en flor ens envaeix convidant-nos més al relax que a fer molt exercici.
El punt de contrast el trobem a la frescor i humitat del Sot de Siulas.
Sempre gaudim a la bici.

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol

Aquest corriol es perfecte, no gaire difícil, sense ensurts, tret d’alguna branca una mica baixa. Termina just a Can Pallofa: tothom a esmorzar.

Pots veure el recorregut a SOT DEL SALT

Sot del Salt de Pineda: trobem un nou corriol from pedrosubias on Vimeo.

Sot del Salt de Pineda i nou corriol

14 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro, xl bikers: Albert, Ramon i Xavi (ii).

El color d’avui es el blanc: les flors dels ametllers i els flocs de neu que tímidament ens han caigut una bona part del matí.
El sot del salt de Pineda es una val ombrívola i freda, l’encant d’aquesta època està en trobar tots els rierols plens a vesar i la petita cascada, amb el seu fluir intens, reivindicant-se d’estacions més seques. Corriols que ens faran posar el peu a terra més d’una vegada i fins i tot la bicicleta a l’esquena. Hem trobat un nou corriol!. Des de la zona dels senglars ens porta, en un recorregut preciós, amb unes poques dificultats, fins Can Pallofa. El foc de la llar ens anima els cossos “ateridos”. També ajuden les torrades amb embotit i formatge. Si no fos per l’hora ja tardana, no ens hauríem estat d’uns peus de porc o de la panseta amb ous que se’ns anunciava a la pissarra. La part final d’aquesta val, fins arribar a Pineda, com es baixada obliga a venir ben abrigats (i no com nosaltres)



Ver Sot del Salt de Pineda en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Plaça de Sant Andreu, Salt de Pineda, Corriol, Can Pallofa, Pineda, Calella i Sant Pol.
Distancia: 28,44 km.
Punt més alt: 270 m. (pista abans de Sant Andreu)
Altura acumulada: 519 m.


Sortirem de Sant Pol pujant des de l’hotel fins a Serrat del Mas. Continuem per Golinons, l’era d’en Mola i pugem a la carretera que ve des de Calella. Continuem, de seguida el ferm es fa de terra, i arribem a la plaça de Sant Andreu. Avui no agafarem el camí que puja cap a Can Carreres (es altra alternativa baixant pel corriol descrit en la ruta Corriol de Can Carreres) sinó que agafem la pista que baixa de manera molt ràpida en direcció a Pineda. Després de creuar un rierol, que avui venia ple d’aigua, arribem a un grup de cases (Can Capità). Hem d’agafar el camí a l’esquerra, al costat d’aquestes cases, tot seguint el rierol que acabem de creuar. El camí inicialment es difícil i ens farà baixar de la bici a estones. Arribem a les ruïnes del molí de Can Mas i continuem per un camí preciós pel mig d’una immensa albereda. Hem d’estar atents per agafar un trencall a l’esquerra (senyalat per una fletxa). Aquest corriol ens torna a fer baixar de la bici en algun moment. Un cop visitat el Salt, retrocedim uns metres per, passant per uns troncs, començar la pujada, aquesta vegada amb las bicis a l’esquena, cap el camí que va cap una bassa. Abans d’arribar al camí de dalt podem veure un altre petit salt que està per sobre de l’anterior. Ja en el camí continuem cap a la dreta, voregem la bassa, pugem una mica i ens trobem un indicador dels “Senglars”, en comptes de tirar a dreta com diu la fletxa pugem cap a l’esquerra i en passar unes cases (Can Solé i Can Plana) agafem una pista. Atents perquè en una corba trobem clarament el corriol que ens baixarà fins Can Pallofa. Aquest corriol no presenta dubtes ni possibilitat de pèrdues i està en molt bon estat (VEURE VÍDEO). Quan s’acaba trobem la casa de menjars de Can Pallofa i després la carretera ens porta a Pineda. Tornem per la platja fins Calella i avui agafem la nacional per arribar a Sant Pol, en comptes del camí del far com l’altre dia.

Els ametllers en flor

Just abans d'agafar el cami cap el Salt

El Salt de Pineda

Creu de Canet tornant per Arenys de Mar

7 de febrer de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro.

De sobres coneguda la pujada a la Creu. Hem triat el camí a l’esquerra un cop passes la benzinera de Sant Iscle. La pujada es molt progressiva amb alguna costa una mica empinada. El mirador de la Creu sempre ens reté una bona estona com si fos la primera vegada. Aquest cop tornem pel camí en mig de cirerers que baixa fins la carretera que uneix tots dos Arenys. Resulta curiosa la visita als jardins de Can Jelpi: casa d’un “indiano” que va construir com un castell dels que es visiten al Loira, amb el seu llac corresponent. Després tothom es lliure de picar alguna cosa al passar pel port d’Arenys. Ja des de la platja de Sant Pol saludem (per telèfon) als tripulants de la Sant Pau que torna de garbí cap el port.


Ver Sin título en un mapa más grande

Dades tècniques:

Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Sant Iscle, Creu de Canet, Arenys de Mar, Canet i Sant Pol.
Distancia: 28,95 km
Punt més alt: 305 m
Altura acumulada: 359 m


Sortirem de Sant Pol tot agafant la carretera que va a Sant Cebrià. Després de la entrada a l’autopista ens desviarem per a través del polígon continuar pel camí del golf fins a Sant Cebrià. Des d’aquí hem de pujar per la carretera fins la benzinera de Sant Iscle. Continuem una mica més per la carretera i, abans del pont de la riera, agafem el camí a ma esquerra que puja cap a la Creu,
Des de la Creu tornem enrere per la pista que havíem agafat al final de la pujada i continuem recte. Hem d’estar atents a un desvio a la esquerra marcat amb una marca blanca amb un escut romboïdal. El camí fa algunes baixades i pujades travessant camps de cireres (encara no florits). A la baixada trobarem una casa molt be conservada: Can Sala. Finalment arribem a la carretera. Pugem uns metres a la dreta per poder creuar la riera, d’aquesta manera no hem de circular per la carretera. Com que anàvem bé de temps varem fer una visita a Can Jelpi.
Seguint la riera principal arribarem al port d’Arenys i des d’allà tornada seguint la platja (algunes parts del camí estan molt incòmodes. Després de Canet hem de passar per un túnel del ferrocarril no gaire llarg.

Camí de pujada a la Creu

La Creu des del camí cap Arenys

Panoràmica del Corredor

Can Sala

Can Jelpi

La Sant Pau des de la platja

Les Torretes, Golinons i el Sot de Siules

Diumenge 11 d’agost de 2009.

Elebikers: Chema i Pedro.

Aquesta volta es una meravella perquè combina mar i platja amb muntanya i bosc. També trobem sorra, pista i corriols, un d’ells una mica “tècnic” que a més d’un li farà posar peu a terra.


Ver Torretes i Sot de Siulas en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Roca Grossa, Torretes, Ruïnes romanes de Sant Pol, Golinons, Els tres termes, Sot de Siules, Sant Cebria, Can Roca i Sant Pol de Mar.
Distancia: 21,5 km.
Punt més alt: 300 m (Els Tres Termes)
Alçada acumulada: 543 m.



Des del nostre habitual punt de sortida, la plaça de l’Hotel, ens endinsem en Sant Pol fins arribar a la Punta (si no has estat mai a Sant Pol a qualsevol persona que preguntis segur que sabrà on es la Punta de Sant Pol).
Un cop a la punta continuem el carrer fins que, a la vora de les vies del tren, es converteix en un petit camí que va per la part posterior del “xiringuito” fins arribar a la platja. Hem de passar la riera per la platja i trobem el camí que entre via i platja ens porta fins la Roca Grossa. Pugem a la carretera i trobem un pont que ens porta a l’altra banda de la nacional. Es tracta d’un nou camí que es dirigeix fins el far de Calella. Quan arribem a les primeres cases d’una petita urbanització abans del far, hem d’anar atents per trobar, a mà esquerra, el camí que puja fins a les torretes (està senyalitzat). Les Torretes es un bon lloc per gaudir d’una panoràmica de la costa, tant mirant cap a Sant Pol, com cap a Calella.
Continuem fins arribar a una pista que prenem cap a l’esquerra que ens porta a la Casa de les Nines. Just abans de la reixa, que dona entrada al terreny de la casa, descobrim una petita senda a ma dreta que discorre tot seguint la tanca del terreny. Un cop a la cima del turonet cerquem un corriol de baixada en direcció sud-oest, a prop de l’autopista. Aquesta part es perillosa i si no ens agraden els trams tècnics potser que ens baixem de la bici. El corriol després fa una mica de pujada per després torna a baixar fins un túnel que ens porta a l’altra banda de l’autopista. Seguim el camí que voreja finques fins arribar al corriol de pujada a les Ruïnes Romanes. Des d’aquí pugem pel camí que va a la Hípica i enseguida trobarem un corriol a l’esquerra que ens porta a un bosc amb una baixada (molt més fàcil que la d’abans) que acaba al camí de Golinons. Anem a la dreta fins el final de la val i pugem fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem per la pista que puja a la carretera d’Hortsavinyà i tot seguint aquesta carretera amunt, que aviat es torna en pista sense asfaltar, arribarem primer a Sant Andreu i una mica més tard a La Creu dels Tres Termes. Just abans d’arribar a aquesta Creu baixa a l’esquerra la pista del Sot de Siulas. Aquest paratge es el bosc més impressionant de la nostra zona on es manté la humitat fins i tot en èpoques de sequera. Seguim la pista gairebé sempre en baixada fins a Sant Cebrià. Abans d’arribar a les primeres cases continuem pel camí de l’esquerra i en passar per una empresa de jardins i fustes continuem per la dreta (sense baixar a la riera) i passegem pel mig del Golf de Sant Cebrià. En comptes de travessar la riera entrem al polígon industrial i al final, per un camí arribem a la pujada de Can Roca que ens porta a la part més alta de Sant Pol: final del passeig.

Le Tour de France 2009 passa per Sant Pol de Mar

A Sant Pol hem viscut avui un esdeveniment històric: una meta volant del “Tour de France 2009”.
Després de la espectacular caravana comercial, que ens ha llençat records, alguns comestibles, han arribat els corredors, tres escapats i ha estat vist i no vist. Per cada ciclista han passat, com a mínim, vint cotxes i trenta motos.
Una mica de pluja i mullats cap a casa...

Els tres escapats

El pelotón