Domingo, 18 de julio de 2010
Elebikers: Chema y Pedro
La Expo del Agua de 2008 supuso la recuperación de las riberas del Ebro que se convirtieron en un lugar en el que los zaragozanos disfrutan del contacto con el río y su entorno natural.
En este paseo completamente plano, tras abandonar los carriles bici urbanos, llegamos al Ebro y lo remontamos por un camino que discurre entre huertas, exuberantes en esta época del año. Tras cruzar el río por el puente de Monzarbarba tomamos el camino natural del Ebro que lo recorre desde su nacimiento hasta su desembocadura. El paseo discurre entre lagunas al entrar al Galacho de Juslibol y continuamos hasta llegar a la Expo. Curiosamente en Google Maps lo que vemos son las obras que ¡ya acabaron en el 2008!. Por esta zona el trayecto está dibujado de forma imprecisa. Nuevamente en entorno urbano volvemos a casa.
Ver Zaragoza, anillo verde en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Zaragoza, Camí de la Noguera , Monzarbarba, Galacho de Juslibol, Expo i Zaragoza.
Distancia: 30,430 km
Altura acumulada: no calculada, trajecte pla
dilluns, 19 de juliol del 2010
diumenge, 11 de juliol del 2010
Corriol de la Creu de Canet
Corriol de la Creu de Canet from pedrosubias on Vimeo.
Després d'aquest hem conegut molts corriols i molt bons... però aquest sempre es el número 1.
dissabte, 10 de juliol del 2010
Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies
Dissabte, 3 de juliol de 2010
Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro
La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!
Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.
El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.
Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro
La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!
Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.
El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.
dilluns, 28 de juny del 2010
Sant Pol a Can Ginebra i Can Pera
Diumenge 27 de juny de 2010.
Elebikers: Xavi i Pedro
El camí que puja des de Can Ginebra té aquella pendent còmoda que ens fa gaudir d’un passeig tranquil en mig d’un bosc preciós. Tot s’ha de dir, hi ha un parell de trams costeruts en els que hem d’apretar amb força. Un cop agafem el trencall cap a Can Pera voregem els capçals de les vals amb alguna que altre pujada/baixada. Poques sortides trobarem que en 25 km només pugem poc més de 300 metres. Molt recomanable a qualsevol estació. L’esmorzar el podem fer a Sant Iscle on ja haurem fet gairebé tota la feina del dia
Mostra Can Ginebra - Can Pera en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Can Ginebra, Can Cuques, Can Pera, Can Magel, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 25,0 km.
Punt més alt: Can Magel, 300 m.
Alçada acumulada: 372 m.
Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem cap a Sant Iscle i agafem el desvio a la dreta a Can Ginebra. Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. Finalment una rampa més empinada i trobem el trencall cap a Can Pera. El camí comença amb petita pujada i després pujarem i baixarem uns quants cops tot seguint la capçalera de les petits vals que travessem. En arribar a Can Pera el camí es asfaltat fins arribar a la carretera que puja a Font Montnegre. Passem a l’altre banda seguin el mur de Can Magel i a l’esquerra trobem la pista que ens baixarà fins a Sant Iscle. Des d’allà per la carretera tornem a Sant Pol pel mateix camí.
Elebikers: Xavi i Pedro
El camí que puja des de Can Ginebra té aquella pendent còmoda que ens fa gaudir d’un passeig tranquil en mig d’un bosc preciós. Tot s’ha de dir, hi ha un parell de trams costeruts en els que hem d’apretar amb força. Un cop agafem el trencall cap a Can Pera voregem els capçals de les vals amb alguna que altre pujada/baixada. Poques sortides trobarem que en 25 km només pugem poc més de 300 metres. Molt recomanable a qualsevol estació. L’esmorzar el podem fer a Sant Iscle on ja haurem fet gairebé tota la feina del dia
Mostra Can Ginebra - Can Pera en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Can Ginebra, Can Cuques, Can Pera, Can Magel, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 25,0 km.
Punt més alt: Can Magel, 300 m.
Alçada acumulada: 372 m.
Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem cap a Sant Iscle i agafem el desvio a la dreta a Can Ginebra. Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. Finalment una rampa més empinada i trobem el trencall cap a Can Pera. El camí comença amb petita pujada i després pujarem i baixarem uns quants cops tot seguint la capçalera de les petits vals que travessem. En arribar a Can Pera el camí es asfaltat fins arribar a la carretera que puja a Font Montnegre. Passem a l’altre banda seguin el mur de Can Magel i a l’esquerra trobem la pista que ens baixarà fins a Sant Iscle. Des d’allà per la carretera tornem a Sant Pol pel mateix camí.
dijous, 27 de maig del 2010
Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.
23 de maig de 2010
Elebikers: Xavi i Pedro
L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.
Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.
Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.
Elebikers: Xavi i Pedro
L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.
Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.
Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.
diumenge, 2 de maig del 2010
Dia plujós
Avui només fotos.
Ens hem trobat a en Jordi que ens ha dit que aquest any no hi hauria Marxa de la Vallalta, snif!
El corriol de Can Carreres cap a Pineda impracticable pels arbres caiguts per la nevada.
Els plugims no ens han mullat tant com les fulles. A Sant Cebrià ens hem trobat la fira de la maduixa i també uns “boquerones” en vinagre deliciosos a Can Martri.
Ens hem trobat a en Jordi que ens ha dit que aquest any no hi hauria Marxa de la Vallalta, snif!
El corriol de Can Carreres cap a Pineda impracticable pels arbres caiguts per la nevada.
Els plugims no ens han mullat tant com les fulles. A Sant Cebrià ens hem trobat la fira de la maduixa i també uns “boquerones” en vinagre deliciosos a Can Martri.
dimarts, 30 de març del 2010
Ermita de Santa Maria del Roure
28 de març de 2010
Elebikers: Pedro, xl-biker: Ramón
Recentment caigut pels seus molts anys i els elements climàtics, el roure que dona el nom a l’ermita de Santa Maria reposa sobre les seves arrels. Es un punt màgic de connexió amb el cosmos (com altres que trobem al Montnegre). Per arribar ens caldrà una bona pedalada amb fortes i contínues pujades. Res que no pugui fer un elebiker animat. Tot i que pel camí vell farem una mica de volta trobarem pendents més raonables que a la pista.
Mostra Cami vell Horsavinyà - Santa Maria del Roure en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, pista a l’Esplai, Carena del Montnegre, Santa Maria, Can Ginebra, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 32,89 km.
Punt més alt: 629 m (carena)
Altura acumulada: 803 m.
Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i tornem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola. Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja ‘ baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a l’esquerra en direcció a l’Esplai. Passem per la plaça panoràmica i continuem el camí en direcció de tornada. Després de passar el monument a Rodríguez de la Fuente hem d’anar atents per trobar la pista que puja a la carena. Ja a dalt planegem i en lleugera baixada arribem a Santa Maria del Roure. La immensitat d’aquest arbre resta caiguda, estesa a terra.
Tornem les nostres passes fins arribar, de nou a la carena i prenem la pista que baixa a Can Ginebra: hem de triar sempre el camí de baixada.
Un cop a la carretera tornem cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol pel camí del golf.
Elebikers: Pedro, xl-biker: Ramón
Recentment caigut pels seus molts anys i els elements climàtics, el roure que dona el nom a l’ermita de Santa Maria reposa sobre les seves arrels. Es un punt màgic de connexió amb el cosmos (com altres que trobem al Montnegre). Per arribar ens caldrà una bona pedalada amb fortes i contínues pujades. Res que no pugui fer un elebiker animat. Tot i que pel camí vell farem una mica de volta trobarem pendents més raonables que a la pista.
Mostra Cami vell Horsavinyà - Santa Maria del Roure en un mapa més gran
Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, pista a l’Esplai, Carena del Montnegre, Santa Maria, Can Ginebra, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 32,89 km.
Punt més alt: 629 m (carena)
Altura acumulada: 803 m.
Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i tornem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola. Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja ‘ baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a l’esquerra en direcció a l’Esplai. Passem per la plaça panoràmica i continuem el camí en direcció de tornada. Després de passar el monument a Rodríguez de la Fuente hem d’anar atents per trobar la pista que puja a la carena. Ja a dalt planegem i en lleugera baixada arribem a Santa Maria del Roure. La immensitat d’aquest arbre resta caiguda, estesa a terra.
Tornem les nostres passes fins arribar, de nou a la carena i prenem la pista que baixa a Can Ginebra: hem de triar sempre el camí de baixada.
Un cop a la carretera tornem cap a Sant Cebrià i després a Sant Pol pel camí del golf.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)