Amb la curta hem tingut prou, penseu que dels 1000 metres llargs de desnivell, com a mínim, 600 eren a la curta d’uns aproximadament 14 kilòmetres.
Ens ha agradat molt el recorregut que s’ho havien “currat” de valent els organitzadors.
Al petit parc de la plaça les inscripcions eren ràpides, sense cues, tot i que hi havia molta gent. No entraré en detalls de la pujada per Herois ja que es la que més mania li tenim els elebikers. Ja a la vall de Golinons hem arribat al primer corriol que puja fins l’hípica. El petit embús ens ha servit per escalfar cames amb tranquil•litat. Després només us puc dir que hem baixat, hem pujat, hem tornat a baixar, després hem pujat... Podríem anomenar la com la marxa del fonoll perquè el seu aroma ens ha acompanyat tota l’estona. Les vistes des de les torretes han actuat de bàlsam a las nostres cames enrampades i també ha contribuït a la nostra millora les taronges i aigua del avituallament estratègicament situat. En arribar a Serrat d’en Mas no hem dubtat i mirant de reüll el camí que continuava cap a la segona part hem continuat de dret seguint els nostres nassos que ja oloraven la botifarra de la plaça.
Un altre deu per la organització: la mitja barra de pa tenia la quantitat justa de tomàquet amb oli i en mig la millor botifarra del mon.
LINK AMB EL BLOG DE LA MARXA
Inscripcions
Del que hem sentit i del que pensem alguns suggeriments per l’any vinent:
1. Lo de sempre: hi ha que es queixa de massa corriols molt tècnics. Per cert avui hem après que quan baixes a tota marxa, frenant com pots i amb llàgrimes d’emoció als ulls resulta que has fet una baixada tècnica. El cert es que mai es trobarà un itinerari que agradi a tothom. Des d’elebike animem a seguir a la línia dels corriols, es pot aconseguir que això sigui un tret que caracteritzi a la marxa: “si vols una marxa tècnica ves a la de Sant Pol”.
2. La pujada d’Herois no ha estat prou selectiva per estirar el grup abans del primer corriol de pujada. Per això es podria pensar en fer recorreguts en els que les primeres pujades fossin més amples.
3. El recorregut curt podria ser més assequible per animar a més gent a fer-ho i deixar més desnivell pel recorregut llarg (per hiperdones i hiperhomes).
4. Donat que es diu Marxa de la Vallalta s’hauria de recórrer més Vallalta per gaudir més de la natura tan impressionant que ens envolta.
Per acabar felicitar i agrair a tots els que heu treballat a la organització: molt bona feina, ens ho hem passat de conya. I atenció: la botifarra ja s’ha convertit en un clàssic de la marxa.
Visca la Marxa de la Vallalta 2010!
Ja només queda una setmana per la Marxa de la Vallalta i després de les pujades d’avui em vist la llum: només farem la curta i tranquils.
Des de la plaça de l’hotel anem a agafar la carretera de Sant Cebrià. Al polígon industrial trobem el camí pel mig del golf fins arribar a Sant Cebrià. Pugem pel camí de Can Mates fins arribar al coll de l’era d’en Mola i des d’allà pugem fins la carretera d’Hortsavinyà. Creuem la carretera i comencem en forta pendent a pujar fins arribar a Ca l’Estol (ruïnes). Des d’aquí continuem pujant i al poc agafem cap a l’esquerra (el camí de la dreta va al mateix lloc però al final es més pendent). Fem la segona i la tercera pujades fins trobar el corriol a ma esquerra. A davant veiem el turó amb una gran antena parabòlica enfocada al cel. El corriol es molt maco, una mica curt, arribant a la pista a prop de la plaça de Sant Andreu. Continuem fins Tres Termes i una mica abans agafem Siulas.
