El Corredor... en tren

Dijous, 08 de desemebre de 2011  
Elebikers: Xavi i Pedro

Si, es veritat que al Corredor es pot anar des de Sant Pol en bici sense necessitat de tren. Tot i així aquesta proposta ens permet gaudir de la pujada a la Creu de Rupit per un camí que es una autèntica meravella en mig d'un bosc encantat i amb uns rocs de no sé quants milions d'anys en equilibris increïbles. Per si no hagués prou una altra justificació es la pujada tan progressiva que et porta fins el Santuari del Corredor sense que, apenes, les cames no se'n donin compte. A la tornada, gairebé tota en baixada ens retrobem amb el corriol que baixa fins la carretera de Sant Iscle. Com nota pràctica si arribeu al Corredor després de les 11 ja no funciona la cuina perquè comencen a preparar el dinar o sigui que a matinar o sinó entrepans freds...

Ver El Corredor... en Tren en un mapa més grand

Dades tècniques: Trajecte: Sant Pol-Sant Andreu de Lavaneres (tren), Riera de'n Cabot d'Amunt, El Camí Ral, Creu de Rupit, El Corredor, Collsacreu, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distància: 37,00 km
Punt més alt: El Corredor 545 m.
Alçada acumulada: 657 m.

Montpalau

Dedicat a: Nuria i Oriol.
Data: l'hem fet ja quatre vegades durant aquest any
Elebikers: Xavi, Josep i Pedro, xlbikers: Ramon i Albert. A més: xbikers: Pablo, Josemari, Wick i Juan

Aquesta es l'excursió perfecta per fer una mica de cames sense grans pujades. Passarem per camins frondosos i amb facilitat trobarem algunes basses. Plantegem pujar a l'Era de'n Mola per Golinons però també podem arribar per Sant Cebrià (Can Matas). Des de la plaça de Sant Andreu pasejarem fins el peu de la urbanització de Can Carreres per un camí d'aquells que tant ens agraden i després carenarem fins el peu de Montpalau. Pujarem al castell caminant (podem amagar les bicis al bosc) i les vistes son impressionants. Penseu que els pescadors el fan servir com a senya. En Pineda farem realitat allò d'una excursió mar i muntanya. En el passeig fins a Sant Pol us proposem fer servir el pont de fusta per sobre de la N-II. Cadascú trobarà el seu camí de tornada.

Ver Montpalau en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol, Golinons, Era de'n Mola, Sant Andreu, Can Carreres, Montpalau, Pineda i Sant Pol.
Distància: 22,78 km
Punt més alt: Camí Can Carreres 350 m. (Montpalau 267 m.)
Alçada acumulada:

La ruta d'avui comparteix el camí amb la del corriol de Can Carreres fins el començament del corriol: Sortirem de la plaça de l'Hotel pujant per Herois de Fragata Numància, en arribar a Serrat de'n Mas continuarem el camí baixant cap a Golinons arribant al final de la vall. Voltarem per enrere la casa i pujarem els ziga zaga per dirigir-nos fins l'Era de'n Mola (antigues escombraries de Calella) i després nova pujada fins la carretera que va a Horsavinyà. Aviat aquesta carretera asfaltada es converteix en pista que seguirem fins la plaça de Sant Andreu. Si no has visitat mai l'ermita ara tens l'oportunitat de fer-ho. Des de la plaça un camí puja cap a la dreta i es el que hem de seguir. Aviat passarem per una casa a l'esquerra que té uns gossos que sempre borden i poc després ens trobarem un trencall a l'esquerra senyalitzat amb uns pals de fusta rodons amb una banda groga. Seguirem aquest camí i després d'una estona trobarem un petit trencall a l'esquerra que es el del corriol i que NO AGAFAREM ja que continuarem sense desviacions en direcció a Can Carreres. En aquest camí tindrem pujades (no massa fortes) i baixades, arribarem al punt més alt del dia (350 m.). Quan ja tinguem les cases de la urbanització a la vista en comptes de seguir el camí que va a les cases agafarem el que va en angle tancat cap a l'esquerra (en el mapa està marcat amb color rosa). De manera suau el camí arriba a una pronunciada corba a dretes, en aquest moment estem en el Turó de Can Gibert (313 m.). El camí fa una pronunciada baixada (no recomanable de fer-la en sentit contrari). Al final d'aquesta baixada hem d'estar atents per agafar el camí que es desvia a l'esquerra (en el mapa està marcat en color taronja) i que també baixa una estona abans d'una altra corba a esquerra per seguir la direcció del barranc cap a l'Est. Aquest camí ens porta a la pista que ve de la urbanització i que seguirem cap a l'esquerra. Carenant aviat arribarem al peu de Montpalau.
Comencem la pujada pel corriol cap el castell mentre que podem, cadascú decideix el moment, i deixem las bicis al bosc per pujar caminant al castell.
A la tornada continuem de nou en bici i tenim dues possibilitats: a la dreta: després d'una pujada baixarem a la carretera que baixa de Sant Andreu. Si agafem a l'esquerra, pel camí que hem vingut, en pocs metres trobem un camí que baixa a l'esquerra i que ens portarà a la sortida de la autopista. Després les dues opcions s'uneixen per arribar a Pineda. Tornarem per la platja i al final de Calella anem a buscar la N-II que seguirem fins entrar al far i continuarem pel camí fins el pont que ens porta a la Roca Grossa. Podem continuar per la platja (baixem pel càmping) fins a Sant Pol.

Pujada a la carretera d'Horsavinyà

Plaça de Sant Andreu

Ermita de Sant Andreu

L'averia del dia

Camí de Can Carreres

Castell de Montpalau

Tornada a Sant Pol

Zaragoza, anillo verde

Domingo, 18 de julio de 2010

Elebikers: Chema y Pedro

La Expo del Agua de 2008 supuso la recuperación de las riberas del Ebro que se convirtieron en un lugar en el que los zaragozanos disfrutan del contacto con el río y su entorno natural.
En este paseo completamente plano, tras abandonar los carriles bici urbanos, llegamos al Ebro y lo remontamos por un camino que discurre entre huertas, exuberantes en esta época del año. Tras cruzar el río por el puente de Monzarbarba tomamos el camino natural del Ebro que lo recorre desde su nacimiento hasta su desembocadura. El paseo discurre entre lagunas al entrar al Galacho de Juslibol y continuamos hasta llegar a la Expo. Curiosamente en Google Maps lo que vemos son las obras que ¡ya acabaron en el 2008!. Por esta zona el trayecto está dibujado de forma imprecisa. Nuevamente en entorno urbano volvemos a casa.


Ver Zaragoza, anillo verde en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Zaragoza, Camí de la Noguera , Monzarbarba, Galacho de Juslibol, Expo i Zaragoza.
Distancia: 30,430 km
Altura acumulada: no calculada, trajecte pla

Corriol de la Creu de Canet

Corriol de la Creu de Canet from pedrosubias on Vimeo.

Després d'aquest hem conegut molts corriols i molt bons... però aquest sempre es el número 1.

Sant Iscle, Can Magel, Castellà d'Indies

Dissabte, 3 de juliol de 2010

Elebikers: (3 x Xavi) + Pedro

La pujada a Sant Iscle, tot i que des de Sant Cebrià la fem per la carretera, es molt agradable i fresca. Fins Can Bosc el cami es ombrívol i amb suau pendent. La pujada fins a Can Magel (carretera a la Fontmontnegre) se'ns ha fet més curta del que pensavem. Per Can Pera ens dirigim al camí que vé de Can Ginebra i unes quantes pujades en deixen a sobre de Can Palau. A l'ombra ens adonem que casi tenim la feina del dia feta. La pista ens deixa a la part alta de Castellà d'Indies. El camí acava just al final de la urbanització a la zona de la piscina. Al restaurant “Los Arcos” cauen les cocacoles i la tornada ens plantegem l'alternativa Siulas vs Surencs i optem per aquest últim que resulta una mica traumàtic per algú. Han estat 30 km amb pujades raonables... per gaudir d'un bon dia de btt!


Ver Sant Iscle Can Magel Castellà d'Indies en un mapa más grande

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Iscle, Can Magel, Can Pera, Castellà d'Indies, corriol dels surencs, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 30,570 km
Punt més alt:a dalt de Castellà d'Indies: 355 m.
Altura acumulada: 472 m.



El camí fins a Sant Iscle es pot consultar en altres recorreguts (p. ej: Can Vives de la Cortada)
Des de la plaça de Sant Iscle pugem pel carrer del Dr Barri que a la sortida del poble es transforma en camí de terra. Després de passar per Can Bosc (casa de colonies a la dreta) agafarem el camí de la dreta que puja progresivament fins la carretera a Fontmontnegre (Can Magel). Atravessem la carretera i prenem el camí de Can Pera i continuem, reseguint les capçaleres de petits valls fins arribar al camí que puja des de Can Ginebra. Comencem a pujar i aviat agafarem un tencall a la dreta que amb unes quantes pujades ens deixa en el Coll de Can Xiquers. Prenem la pista a l'esquerra, passarem per Can Torrent i arribem a un dipósit (plana d'en Vicentó), allà agafem la pista que puja a l'esquerra i aviat trobem un trencall a la dreta que ens porta fins la zona de la piscina de Castellà d'Indies. Allà està el Restaurant Los Arcos on podem refrescar-nos. Continuem pel carrer fins la pista d'Hortsavinyà, 3 termes i tornem en direcció a Calella. En una corva una mica abans del desvio a l'era d'en Mola, comença el corriol entre surencs que acaba en Can Llort (en ruïnes). De baixada passarem per Can Matas i arribem a Sant Cebrià. Allà fem el camí fins a Sant Pol per on havíem pujat.

Sant Pol a Can Ginebra i Can Pera

Diumenge 27 de juny de 2010.

Elebikers: Xavi i Pedro

El camí que puja des de Can Ginebra té aquella pendent còmoda que ens fa gaudir d’un passeig tranquil en mig d’un bosc preciós. Tot s’ha de dir, hi ha un parell de trams costeruts en els que hem d’apretar amb força. Un cop agafem el trencall cap a Can Pera voregem els capçals de les vals amb alguna que altre pujada/baixada. Poques sortides trobarem que en 25 km només pugem poc més de 300 metres. Molt recomanable a qualsevol estació. L’esmorzar el podem fer a Sant Iscle on ja haurem fet gairebé tota la feina del dia


Mostra Can Ginebra - Can Pera en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Sant Cebrià, Can Ginebra, Can Cuques, Can Pera, Can Magel, Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol.
Distancia: 25,0 km.
Punt més alt: Can Magel, 300 m.
Alçada acumulada: 372 m.


Des de Sant Pol sortim per la carretera que va a Sant Cebrià. Al principi, després de les escoles, podem anar per un camí al costat esquerra. Quan s’acaba, a l’entrada a la depuradora, prenem la carretera per la dreta i passem per sota l’autopista. A la rotonda de la benzinera continuem en direcció a Sant Cebrià i al poc agafem el camí que després de creuar la riera va pel mig del pitch & putt. Després arribem a Sant Cebrià. Per la carretera anem cap a Sant Iscle i agafem el desvio a la dreta a Can Ginebra. Pugem progressivament amb alguna petita rampa més empinada pel mig del bosc. Finalment una rampa més empinada i trobem el trencall cap a Can Pera. El camí comença amb petita pujada i després pujarem i baixarem uns quants cops tot seguint la capçalera de les petits vals que travessem. En arribar a Can Pera el camí es asfaltat fins arribar a la carretera que puja a Font Montnegre. Passem a l’altre banda seguin el mur de Can Magel i a l’esquerra trobem la pista que ens baixarà fins a Sant Iscle. Des d’allà per la carretera tornem a Sant Pol pel mateix camí.

Hortsavinyà, Ermita de l’Erola i Sant Pere del Riu.

23 de maig de 2010

Elebikers: Xavi i Pedro

L’església de Sant Llop es el centre de reunió de totes les cases aïllades que conformen aquest indret. Allà trobarem el punt d’informació del parc on podem veure un audiovisual molt interessant. Tot i que no hi ha bar en venen begudes fresques. En animada conversa ens expliquen que el corriol de les costes encara està impracticable per els molts arbres caiguts i que a Can Pica organitzen sortides guiades per la zona, a més de donar refugi i menjar. Poc més enllà l’ermita de l’Erola es el punt més alt de la excursió d’avui. Més avall passem per Sant Pere del Riu i aconseguim fixar-nos en el aqüeducte romà abans d’arribar a Pineda. La trobada amb el mar es el contrast final d’aquesta excursió.


Mostra Horsavinyà Erola Pineda en un mapa més gran

Dades tècniques:
Trajecte: Sant Pol de Mar, Golinons, Tres Termes, camí vell a Hortsavinyà, Hortsavinyà, Ermita de l’Erola, Sant Pere del Riu, Pineda, Calella i Santt Pol.
Distància: 31,20 km.
Punt més alt: 510 m (Erola)
Altura acumulada: 672 m.



Des de la plaça de l’Hotel (Anselm Clavé) fem la primera pujada del dia per Herois de la Fragata Numància. Després de Serrat d’en Mas baixem a la val de Golinons i pugem progressivament fins Can Gasofia i per la part posterior de la casa el camí pica amunt i després d’unes quantes ciga-sagues trobem una senyal de perill d’incendis i girem a la dreta trobant-nos el “mur”: només 30 metres de costa en la que la pendent et fa patinar les rodes. Per un corriol en mig del bosc enllacem amb la pista que baixa fins l’Era d’en Mola (antigues escombraries de Calella). Continuem recte pel camí que puja a la carretera, es curt però incòmode i pendent. Un cop a la carretera continuem sempre cap amunt i aviat es transforma en pista por la que en uns quants puja i baixa passem per Sant Andreu i arribem a la Creu dels tres termes (Sant Cebrià, Calella i Tordera).
A partir de la Creu la pista descendeix i de seguida ens desviem a la dreta per agafar el camí vell a Hortsavinyà. Després d’una baixada inicial, el camí, eixamplat per a la protecció antiincendis, segueix les capçaleres de les vals de Sant Andreu, Rupit i finalment el del Salt. Alguna pujada una mica més pendent però, en general, molt progressiu. En arribar a la pista que puja a Hortsavinyà la prenem cap a la dreta fins arribar a Hortsavinyà. Continuem pel camí cap a l’ermita i aviat passem per davant, just aquí comença la baixada que es molt llarga. En una primera cruïlla continuem recte (deixant a la dreta el camí cap els senglars). Continuem baixant , a la següent cruïlla també hem de continuar recte (camí de la terra roja) fins arribar a Sant Pere i des d’aquí baixem al camí asfaltat que ens porta a Pineda. Pel passeig marítim anem a Calella i al final de la platja sortim a la nacional II i després de la primera corba a la dreta ens desviem a l’entrada al far i continuem a l’esquerra i entre les cases trobem un passeig de terra que va a donar al pont a sobre de la carretera. D’aquesta manera arribem a la Roca Grossa on podem optar per tornar per la nacional o pel caminet (una mica incòmode) entre el tren i la platja.